La concentració d'esperma cau a la meitat en cinquanta anys a tot el món

La concentració d'esperma dels homes s'ha reduït a la meitat en les últimes cinc dècades de forma global, sobretot des de l'any 2000 a l'actualitat, segons es desprén d'un estudi internacional en el qual han participat investigadors de la Universitat de Múrcia (UMU).

L'estudi, en el qual participen també experts d'Israel, els Estats Units, Dinamarca i el Brasil, va arrancar el 2017 estudiant els problemes de fertilitat masculina a Europa, Austràlia i Amèrica del Nord, i ara s'ha estés també a Amèrica Central i del Sud, Àsia i Àfrica. A tots els llocs s'han extret dades similars sobre l'accelerat decreixement d'esperma entre els homes.

La investigació pren dades d'homes de 53 països diferents que demostren que han passat de tindre una concentració mitjana de 101 milions d'espermatozoides per mil·lilitre el 1973, a 49 milions per mil·lilitre el 2018. Espanya es troba en línia amb la resta de països analitzats.

Entre 1973 i 2000 la caiguda d'espermatozoides avançava a un ritme mitjà de l'1,16% anual, però a partir d'aquell any, la reducció ha sigut d'un 2,64% de mitjana a l'any, segons alerta l'estudi. 

Contaminació i estrés, possibles causes

La investigació no aprofundeix en les causes, però l’investigador principal, Hagai Levine, de l'Escola de Salut Pública Hadassah Braun de Jerusalem, ha explicat que altres investigacions recents apunten que les alteracions en el desenvolupament del tracte reproductiu durant la vida fetal estan relacionades amb una afectació de la fertilitat durant la vida adulta.

Levine assenyala també que “uns certs hàbits de vida i els compostos químics al medi ambient estan afectant adversament el desenvolupament fetal.”

D’altra banda, un altre membre de l'equip, el professor de Salut Pública de l'UMU Jaime Mendiola considera que aquesta “crisi emergent” resulta preocupant en relació amb la fertilitat masculina, a més de ser “un indicador de l'estat de salut dels homes, amb nivells baixos associats amb un increment del risc de malalties cròniques i càncer testicular”.

La professora Shanna Swan, codirectora del projecte i investigadora de l'Escola Icahn de Medicina del Mont Sinaí (Nova York, els EUA), afirma que els recomptes espermàtics baixos estan relacionats amb altres tendències adverses, denominades genèricament síndrome de disgenèsia testicular. Aquestes tendències inclouen major tendència a patologies com el càncer testicular, les alteracions hormonals i els defectes congènits genitals, així com el minvament en la salut reproductiva de la dona.

El professor Alberto Torres, catedràtic de l'UMU i cap de servei de Medicina Preventiva de l'Hospital Virgen de la Arrixaca, afig que diversos estudis epidemiològics evidencien que una concentració espermàtica disminuïda estaria associada amb un risc més alt d'hospitalització, diabetis mellitus, osteoporosi, malaltia cardiovascular, alteracions del son, estrés psicològic o mortalitat, així com amb una esperança de vida acurtada.

Mendiola agrega que aquesta disminució espermàtica reflecteix una crisi global relacionada amb l'actual degradació del medi ambient i l'estressant ritme de vida de la societat, amb àmplies implicacions per a la supervivència de l'espècie humana.

Per això, per al líder de l'estudi, “tenim un problema seriós a les nostres mans que, si no es mitiga, podria amenaçar la supervivència de la humanitat”. Per tant, és necessari fer una crida urgent per a l'acció global amb la finalitat de promoure un medi ambient més saludable per a totes les espècies i reduir les exposicions i conductes que amenacen la nostra salut reproductiva.