La Comunitat Valenciana encapçala el rànquing de pobresa severa i desigualtat a Espanya

Un 11,8% de la població valenciana viu amb menys de 679 euros mensuals. Esta xifra marca la frontera d'ingressos per persona del que es considera pobresa severa, i la Comunitat Valenciana és la regió d’Espanya amb un percentatge més alt de població per davall d’este llindar. La taxa se situa quasi quatre punts per damunt de la mitjana espanyola (8%) i acumula ja tres anys de pujades ininterrompudes.

És una de les conclusions més preocupants de l’informe l'Estat de la Pobresa 2026, publicat per la Xarxa Europea de Lluita contra la Pobresa i l’Exclusió Social (EAPN-ES). L’anàlisi, basada en l’Enquesta de Condicions de Vida de l’INE, destaca també que la taxa de risc de pobresa o exclusió social (AROPE) arriba al 30,7% a la Comunitat Valenciana. Això equival a quasi 1,7 milions de persones, unes 76.000 més que l’any anterior.

La Comunitat Valenciana és la cinquena autonomia amb la taxa AROPE més alta, cinc punts per damunt de la mitjana estatal (25,7%). Este índex mesura la vulnerabilitat a partir de tres factors: ingressos baixos, privacions materials i falta de treball a la llar. Si només es tenen en compte els ingressos, el 26 % dels valencians, més d’1,4 milions de persones, es troben per davall del llindar de pobresa, situat en 12.220 euros anuals per a una persona sola. És la quarta taxa més alta del país, només per darrere d’Andalusia, Múrcia i Extremadura.

Estos resultats deixen la Comunitat Valenciana molt lluny del compromís de l’Agenda 2030: reduir a la meitat la taxa AROPE de 2015, quan era del 33,2%. Per a anar pel bon camí, la taxa actual hauria de ser 8,6 punts més baixa.

La Comunitat Valenciana, la regió amb més desigualtat econòmica d’Espanya

L’informe atribueix este retrocés al menor creixement de les rendes a la Comunitat Valenciana. Esta situació explica també que la Comunitat registre els pitjors resultats de l’Estat en desigualtat. Els ingressos del 20% de la població més rica són 5,8 vegades els del 20% més pobre, la proporció més alta de totes les autonomies (la mitjana espanyola és de 5,2). Si es compara el 10% més ric amb el 10% més pobre, la diferència es multiplica per 11,3, i la bretxa ha crescut per tercer any consecutiu. L’índex de Gini, l’indicador més utilitzat per a mesurar la desigualtat, se situa en 31,8 punts, també el més alt d’Espanya.

L’estudi evidencia que els ingressos dels valencians creixen menys que els de la resta d’espanyols. La renda mitjana és de 14.017 euros per persona i any, 1.603 euros menys que la mitjana estatal. Des de 2008, esta renda ha passat de 9.864 a 14.017 euros, un increment de 4.153 euros. Este càlcul, però, no té en compte la inflació. Si es descompta l’augment del cost de la vida, un valencià té hui només 293 euros més de poder adquisitiu a l’any que fa disset anys.

Tindre feina tampoc garanteix eixir de la pobresa. El 17,5% de les persones ocupades són pobres, 2,4 punts més que l’any anterior, i el 20,9% estan en risc de pobresa o exclusió.

La carència material, una de les poques variables que millora

No tots els indicadors empitjoren. La carència material i social severa baixa fins al 6,9%. Mesura el percentatge de persones que no poden permetre’s almenys set de tretze béns o activitats bàsiques, com ara pagar a temps les factures, escalfar la casa, menjar carn o peix cada dos dies o afrontar una despesa imprevista. Són unes 375.000 persones, 111.000 menys que l’any anterior, i la Comunitat se situa per davall de la mitjana estatal (8,1%).

Dotze dels tretze indicadors milloren. Baixen sobretot els retards en el pagament de despeses de l’habitatge o de compres a terminis (11,4%, 4,5 punts menys) i les persones que no poden mantindre la casa a una temperatura adequada a l’hivern (14,6%, 3,9 punts menys). També disminueix la proporció de llars amb dificultats per a arribar a final de mes, que passa del 49,7% al 45,1%. L’única privació que augmenta és no poder permetre’s un cotxe (6,2%). A més, el percentatge de persones que viuen en llars amb molt poca ocupació cau fins al 7,9%, el valor més baix de la sèrie.

L’habitatge, un factor clau

L’accés a l’habitatge s’ha convertit en un dels principals motors de pobresa. Més de la meitat (55,9%) de les persones que viuen de lloguer a preu de mercat estan en risc de pobresa o exclusió, i quasi una de cada quatre (23,9%) es troba en pobresa severa.

El problema s’agreuja perquè cada vegada més valencians lloguen. La proporció de població que viu de lloguer s’ha duplicat des de 2008, del 10,5% al 21%, mentre que la de propietaris ha baixat del 82,7% al 74%. Al mateix temps, el preu de compra de l’habitatge ha pujat un 67,4% des de 2015, i el de l’habitatge nou, un 92,9%. El lloguer també s’ha encarit un 29,2% des de 2015, i fins a un 48,9% en els contractes nous.

Abans de la crisi de 2008, una hipoteca costava de mitjana 225 euros més al mes que un lloguer. Hui la situació s’ha invertit: el lloguer mitjà (522 euros) ja supera la quota hipotecària mitjana (509 euros). Els valencians destinen de mitjana el 17,7% dels seus ingressos a l’habitatge, per damunt de la mitjana espanyola (16,2%). Entre les famílies en situació de pobresa, el percentatge arriba al 36,5%, més del doble.

La infància, els joves i les dones, els més castigats

La pobresa no afecta tothom per igual. La infància continua sent el grup més vulnerable: el 39,3% dels menors de 18 anys està en risc de pobresa o exclusió, quasi quatre de cada deu i 8,6 punts per damunt de la mitjana. El 17,3% dels xiquets i xiquetes viu en pobresa severa. Les llars amb fills a càrrec tenen, de mitjana, una renda per persona d'11.116 euros, quasi 6.000 euros menys que les llars sense menors.

Els joves són els que més empitjoren. Entre els 18 i els 29 anys, el risc de pobresa o exclusió puja 4,4 punts en un any, fins al 31,8%. Les persones majors de 65 anys són, en canvi, l’únic grup que millora: el seu risc baixa 2,4 punts, fins al 22,6%.

Pel que fa al gènere, el 31,9% de les dones està en risc de pobresa o exclusió, davant del 29,4% dels hòmens. La bretxa augmenta fins als 2,5 punts. Les dones també registren més pobresa severa (12,7% davant del 10,8%). L’informe adverteix que l’enquesta de l’INE subestima estes diferències, ja que assigna la mateixa situació econòmica a tots els membres d’una llar.