Es compleixen 30 anys de la vaga que va paralitzar Espanya

La vaga general més secundada de la democràcia compleix aquest divendres 30 anys. El 14 de desembre de 1988, vora 8 milions de treballadores i treballadors eixiren al carrer i aconseguiren que el govern de Felipe González fera marxa arrere en algunes polítiques econòmiques que havia anunciat dies abans.

Aquell any, mentre governava amb majoria absoluta el PSOE de Felipe González i Espanya estava submergida en el programa de reconversió industrial, la desocupació juvenil superava el milió i mig d’aturats. En aquesta línia, el govern va intentar negociar amb sindicats i empresaris, però finalment el ministre d’Ocupació, Manuel Chaves, va aprovar el Pla d’Ocupació Juvenil.

El Pla estava destinat a joves d’entre 16 i 25 anys, i va generar els primers contractes brossa de la democràcia espanyola. Es caracteritzaven pel salari mínim interprofessional, tindre una durada entre 6 i 18 mesos i suposar exempcions en les quotes de la Seguretat Social per als empresaris.

A causa de la situació, CCOO i UGT van convocar una vaga general de 24 hores per al 14 de desembre que no només buscava abolir el nou pla, sinó que reclamava una pujada de les pensions, de les proteccions per desocupació i del salari dels funcionaris. 

30 anys després, la vaga es recorda com una de les mes secundades de la democràcia. Centenars de milers de persones van eixir als carrers de Madrid, Barcelona, València, Bilbao i Sevilla: el país sencer va quedar paralitzat durant un dia. 

Tenint en compte l’èxit de la convocatòria, el govern va decidir enterrar el Pla de l’Ocupació Juvenil i González es va seure a negociar amb les centrals sindicals. Un any més tard, el 1989, l’executiu espanyol equiparava les pensions amb l’IPC i apujava el salari a les treballadores i treballadors públics. Així començava la etapa més reivindicada de l’època: l’estat del benestar.