Col·lectius de persones amb discapacitat demanen un 10% de representació política

El 10% dels polítics haurien de ser persones amb discapacitat. Així ho afirma el Comité Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat, el CERMI. Demanen que s'impose una quota obligatòria als partits, ja que defenen que un parlament ha de ser com la societat.

En les últimes eleccions, només han aconseguit escó un diputat i un senador amb discapacitat. Dos d'entre 615 representants polítics. A les Corts valencianes, tres d'entre 99 diputats. Un d'ells, Carlos Laguna, va presidir la mesa d'edat.

“Estic absolutament d'acord amb la proposta del Cermi, pel coneixement de la resta de polítics que tenen en l'agenda diària els problemes de les persones amb discapacitat” ha defensat Laguna. 

La demanda no és nova: les persones amb diversitat funcional participen menys en política i, quan ho fan, no ho tenen fàcil. L'exemple més cridaner ha sigut Pablo Echenique. El polític, ara retirat, mai va tindre un lloc adaptat a la seua cadira de rodes al Congrés, per molt que ho va demanar.

De fet, l'adaptació de les nostres Corts és molt recent. El setembre de 2019, la diputada Laura Soler va demanar l'accés al faristol amb la seua cadira. “Ara estic ací, però vull estar allí” va proclamar. Ho va aconseguir. “Un parlament més divers s'assembla més a la societat” ha reflexionat ara Soler. 

Una decisió que contribuiria realment a un sistema polític més representatiu i molt més equitatiu.