La CHX no troba “paràmetres alarmants” en la qualitat de les aigües continentals després de la dana

La Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) ha finalitzat els treballs de camp de l'estudi que analitza les possibles conseqüències de la dana del 29 d’octubre del 2024 en la qualitat de les aigües continentals —aigua dolça sobre o sota la superfície terrestre— i no ha detectat “paràmetres alarmants”.

Els mostratges començaren al febrer del 2025 i s'han prolongat durant un any, amb campanyes mensuals de presa de mostres que han permés recopilar informació “detallada” sobre l'evolució de la qualitat de les aigües superficials, subterrànies i els sediments fluvials, segons ha informat la confederació en un comunicat.

S'han recollit mostres en distints punts del sistema hídric vinculat a l'Albufera —setze séquies de l'entorn i quatre punts dins del llac— en quatre punts fluvials —dos al riu Magre, un al barranc de Poio i un al riu Bunyol—i com en tretze punts de control d'aigües subterrànies. A més, s’han arreplegat sediments en els quatre punts fluvials.

Ara comença el treball d'anàlisi i avaluació detallada de les dades, que permetrà extraure conclusions definitives sobre la possible afecció produïda per l'episodi de pluges. Però els primers resultats disponibles indiquen que les afeccions no han sigut “tan importants com s'esperava”.

Segons ha explicat la cap de Servici en l'Àrea de Qualitat de les Aigües, Concha Durán, les dades preliminars indiquen que no s'han detectat concentracions “excessivament altes” entre els més de 250 paràmetres analitzats: “Malgrat que encara no tenim resultats concloents, sí que podem dir que no hem trobat cap resultat que ens haja alarmat”, ha afirmat.

En l'actualitat, les masses d'aigua superficials analitzades presenten una situació “estable” i “similar” a la que hi havia abans de l'episodi. No obstant això, durant els primers dies posteriors de la barrancada sí que es registraren “alteracions puntuals” associades a l'arrossegament de materials provocat per les pluges torrencials.

Es va detectar un augment dels sòlids en suspensió a causa de l'escolament, així com més presència de nitrogen i fòsfor. Esta situació va estar relacionada, en bona part, amb l'abocament d'aigües procedents de depuradores que van deixar de funcionar temporalment durant l'emergència, ha detallat Durán.

Pel que fa a les masses d'aigua subterrànies, les primeres dades apunten que “pràcticament no s'han produït afeccions”. No obstant això, la CHX recorda que l'evolució qualitativa dels aqüífers és “molt més lenta” i caldrà mantindre el seguiment durant més temps per a confirmar definitivament esta tendència.

Recuperació de l’Albufera

Els resultats de l'anàlisi de sediments encara s’estan avaluant. En qualsevol cas, les dades preliminars reflectixen la capacitat de recuperació de la natura. Segons la confederació, l'exemple més clar és l'Albufera, un ecosistema que ha anat “estabilitzant-se progressivament fins a recuperar una situació semblant a la que presentava abans de l'episodi”. Malgrat això cal tindre en compte que “l’estat previ a la dana ja era molt vulnerable”, ha puntualitzat Durán.