CEAR recorre les primeres denegacions d'asil de les persones rescatades per l’Aquarius

La Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat (CEAR) ha recorregut davant l'Audiència Nacional la denegació d'asil d'un dels més de 600 migrants i refugiats rescatats fa més d'un any pel vaixell Aquarius, que van desembarcar a València el juny de 2018. També té previst recórrer altres dues resolucions denegatòries que ja han sigut notificades.

En concret, es tracta de dues persones procedents del Txad i una altra de la Costa d'Ivori, països d'origen on es podrien donar les condicions per a atorgar la protecció subsidiària i, fins i tot, l'asil.

Segons ha destacat el coordinador de CEAR a la Comunitat Valenciana, Jaume Durà, aquestes persones a qui han rebutjat la sol·licitud de protecció internacional es queden ara en situació administrativa irregular, "al marge de les ajudes del sistema d'acolliment".

Els tres migrants estaven en un "procés d'inclusió", formant-se per a accedir a un treball, tal com ha relatat Durà, que ha afirmat que fins i tot un d’ells estava treballant actualment. Amb aquesta situació, està sobre la taula la possibilitat que siguen expulsades d’Espanya.

Durà ha manifestat que és "un sense sentit" que Espanya faça això després d'oferir-los port segur una vegada van ser rescatats pel vaixell Aquarius en aigües del mar Mediterrani central, davant la negativa de Malta i Itàlia.

Des de CEAR també avisen que a alguns dels 60 migrants rescatats per la nau Open Arms a l'estiu de 2018, que va desembarcar a Barcelona, també se'ls està denegant la petició de protecció internacional.