Carcaixent negocia amb l'ambaixada de Croàcia l'exhumació del genocida Luburic

L’Ajuntament de Carcaixent ha obert negociacions amb l’ambaixada croata per a exhumar el fèretre del genocida croata Vjekoslav Luburic. El responsable dels camps de concentració croates està soterrat al cementeri d’aquesta localitat de la Ribera Alta i grups de memòria històrica demanen l’exhumació del responsable de milers de morts en els camps d'extermini nazis.

La intenció del govern espanyol d'exhumar les restes del dictador Francisco Franco d'El Valle de los Caídos ha obert el debat sobre què fer d'altres dictadors i genocides soterrats a Espanya. El règim franquista va donar refugi a dirigents nazis, i molts d'ells es van instal·lar a les comarques valencianes. A Carcaixent hi ha la tomba del genocida Luburic i grups de memòria històrica en demanen l'exhumació. La tomba de Luburic està en un lloc preferent del cementeri, a la mateixa entrada del recinte, està pagada a perpetuïtat, no té simbologia nazi i la normativa legal posa molts entrebancs a l'exhumació. 

L'alcalde de Carcaixent, Paco Salom, ha anunciat que ha iniciat negociacions amb l'ambaixada croata perquè es faça càrrec de les restes. Durant els anys setanta al cementeri de Carcaixent acudien grups feixistes en pelegrinatge a la tomba de Luburic. Li retien homenatge amb corones de flors i salutacions nazis. Actes feixistes habituals als anys setanta.

Luburic vivia a Carcaixent protegit pel règim franquista, que li havia facilitat documentació falsa a nom de Vicente Pérez García. Al poble tots el coneixen com don Vicent o el general Polaco. El règim franquista havia protegit a diferents nazis i feixistes europeus, com Ante Pavelic, líder ústaixa que va viure a Espanya fins la seua mort el 1959, o els nazis Anton Galler o Gerhard Bremer, que residien a Dénia.

Luburic va instal·lar una impremta al carrer de Santa Anna de Carcaixent, hi treballaven croats i valencians. S’imprimien revistes i documents en llengua serbocroata, destinats a combatre amb propaganda la Iugoslàvia comunista del mariscal Tito. Abans d'arribar a Carcaixent, Vjekoslav Luburic va formar part del moviment ústaixa i va dirigir el camp de concentració de Jasenovac. 

Durant la formació de l'estat independent de Croàcia, al principi de la Segona Guerra Mundial, Luburic va ser ascendit a general i a partir de la instauració de les presons d'extermini per part de l'estat croat, aliat dels nazis, Luburic fou nomenat comandant principal dels camps. Es considera que unes 700.000 persones van morir només a Jasenovac. El règim franquista el va protegir i va viure a Espanya 20 anys. Luburic va ser assassinat en sa casa de Carcaixent el 20 d'abril de 1969 per Ilija Stanic, una intigrant història que narra el periodista valencià Francesc Bayarri en el llibre Cita a Sarajevo.