Amelia Ivars, supervisora de l'112: "És impossible no endur-se tristesa a casa després de tragèdies com l'incendi de Campanar"

Amelia Ivars és supervisora del Servei d'Emergències 112 a la Comunitat Valenciana i fa més de 25 anys que treballa en aquesta sala que atén les telefonades d'urgència de la ciutadania. La vesprada del dijous 22 de febrer, ara fa dues setmanes, estava en torn quan va començar l'incendi en una torre residencial del barri de Campanar, a València. La tragèdia, que va commocionar la societat valenciana, va cremar de dalt a baix dos edificis on vivien vora 450 persones i en va costar la vida de deu.

En els micròfons de Les notícies del matí ha evocat com visqueren aquella tragèdia: "Amb la primera telefonada que vam rebre en sala pensàvem que podia tractar-se d'un incendi com els que hi ha habitualment. Però, tot seguit, començaren a arribar telefonades de persones atrapades dins de les cases que no sabien com actuar, si podien eixir o no, perquè s'estava omplint tot de fum", ha relatat. Poc després, la situació havia evolucionat a pitjor: el foc va propagar-se ràpidament per la façana i es veia des de molts punts de la ciutat. A mesura que això passava, el volum de telefonades a l'112 s'incrementava. Fins i tot va haver-hi gent que informava la sala d'Emergències que "queien plaques cremant que podien afectar edificis adjacents".

Ivars ha explicat que, davant d'aquest tipus de situacions, l'actuació dels teleoperadors i teleoperadores de l'112 és fonamental per a recaptar tota la informació de la incidència i transmetre-la immediatament als cossos de seguretat i emergències, com ara bombers, policies i Protecció Civil. També ha apuntat que el personal del servei està en contínua formació, perquè afronten nous reptes i telefonades relacionades amb assumptes de violència de gènere o problemes de salut mental.

Finalment, ha reconegut que en moltes ocasions és difícil desconnectar del treball, sobretot davant de catàstrofes com la del virulent incendi de Campanar o l'accident de Metrovalència del 2006 en què moriren 43 persones: "Procurem oblidar-nos quan eixim per la porta, però de vegades és impossible. Sempre ens enduem tristesa a casa davant d'aquesta mena de situacions".