Alerten que huit de cada deu persones trans no tenen treball

Huit de cada deu persones trans no tenen treball. Per a aquest col·lectiu, buscar faena pot convertir-se en un calvari: han d’anar amb la llei a la mà per a defensar els seus drets, especialment si són dones, migrants o el seu DNI no registra el canvi de nom.

És el que explica l’activista Erik García, que també assegura que el tractament hormonal és molt mes lent per a les dones. A les persones que vulguen fer un tractament hormonal, els recomana acudir a una associació per a rebre consells sobre com començar el seu “propi procés”. Segons Rubén Cruz, de la Federació Estatal de Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals (FELGTB), pot requerir “tractaments hormonals i quirúrgics o no”. 

Com que no existeix una llei estatal trans, la manera d’accedir a aquests tractaments difereix d’unes comunitats a unes altres. Si la llei autonòmica contempla el dret a l’autodeterminació de la identitat de gènere, com és el cas de la Comunitat Valenciana, el metge de capçalera deriva a endocrinologia, on es valora el tractament hormonal que hi cal aplicar. 

En les autonomies que no tenen llei pròpia, cal passar per un acompanyament psicològic perquè un especialista faça un informe de disfòria de gènere per a començar el tractament hormonal. L’activista Niurka Gibaja considera el procés “aberrant” perquè no són les persones trans les que decideixen. No va ser fins l’any passat quan l’OMS va decidir llevar la transsexualitat de l’apartat de malalties mentals i tractar-la com un comportament sexual més.