Alacant, considerada la segona ciutat més bruta d'Espanya
Castelló es troba entre les millor valorades pels serveis de neteja, mentre que València continua suspesa, però puja posicions.
Com si d'unes eleccions es tractara, la brutícia de les ciutats espanyoles es mesura cada quatre anys. L'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) ha dut a terme un estudi que avalua els serveis de neteja municipals durant l'última legislatura, i que posiciona Alacant com la segona pitjor localitat, mentre que València puja posicions i Castelló de la Plana se situa entre les més cuidades.
Per a realitzar l'informe, es tenen en compte les dades proporcionades pels diferents ajuntaments, que a València i Alacant suposen un pressupost anual de 47 euros per habitant -el consistori de Castelló de la Plana no hi ha facilitat cap informació-. La xifra es troba per davall de la mitjana de 56 euros i molt allunyada de les ciutats més generoses, com és el cas de Barcelona i Bilbao.
També es contrasta aquesta informació amb una enquesta en la qual han participat 5.260 veïns i veïnes sobre l'estat dels parcs, la quantitat d'excrements que es troben als carrers, l'entorn dels contenidors o la contaminació.
Castelló ha millorat amb huit punts més, fins situar-se en el número onze del rànquing estatal. València, que es troba en la posició 39 de 60, continua suspesa, però ha guanyat set punts en aquest últim lustre. Pel que fa a Alacant, es troba en les zones més grises del requadre i ha perdut dos punts més.
Oviedo és, una vegada més, la ciutat que obté la millor valoració de la neteja per part dels seus ciutadans. La segueixen Bilbao, Vigo i Logronyo. I en sentit invers, Jaén, Alacant, Alcalá de Henares i Conca són les que pitjors resultats obtenen.
Els factors que més preocupen al veïnat
El model de gestió que s'hi aplica, majoritàriament amb concessions a empreses privades, no determina una major satisfacció, però sí que té rellevància en el pressupost municipal destinat a aquestes tasques: la despesa mitjana per persona s'eleva a 68 euros de mitjana quan el gestiona una empresa privada, que contrasten amb els 48 euros que destinen els ajuntaments que ho gestionen de forma directa.
D'altra banda, de l'estudi es desprén que la presència d'excrements animals en la via pública, les pintades i la brutícia al voltant dels contenidors són els factors que més incideixen en una valoració negativa per part dels usuaris.
L'OCU assenyala que, a més de la bona gestió de l'administració, cal la col·laboració de la ciutadania, i per això defén que s'han de fomentar actituds cíviques en la ciutadania. Així mateix, considera que cal més transparència per a conéixer com es gestionen els recursos i poder explicar, així, les grans diferències de pressupost.
Més llegit
-
Educació cita els sindicats docents esta vesprada després de rebre la nova proposta per a desconvocar la vaga
-
CSIF i l'ANPE accepten l'increment salarial i Educació convoca una nova reunió este dimarts
-
L’activista valenciana Emilia Nacher relata en À Punt les tortures patides després de la intercepció de la Flotilla cap a Gaza
-
Condemnen a tres anys i mig de presó el capità del vaixell naufragat a Indonèsia en què van morir quatre valencians
-
L'aprenentatge de llengües retarda l'aparició de malalties cognitives
-
L'alcaldessa de Torrent va dir a Mompó a les 18 h que s'havia desbordat el barranc de l'Horteta i a Argüeso a les 19 h que hi havia un mort