Agents i societat civil s'alien a València per a sensibilitzar sobre els delictes d'odi "amagats"

Un projecte que conjumina cossos de policia i Guàrdia Civil amb la societat civil i l'administració busca lluitar contra els delictes d'odi "emmascarats", els atacs que pateixen persones per qüestions de raça, orientació i identitat sexual, religió, creences o discapacitat. La falta de denúncies i de diagnòstic en dificulten encara més la persecució.

Les estimacions "més optimistes" indiquen que, com a màxim, es denuncia un 15% d'aquests atacs, i en 2022 se'n van produir a Espanya 755 relacionats amb racisme i xenofòbia.

Amb l'objectiu d'augmentar la sensibilització dels cossos policials, s'ha posat en marxa a València una comunitat de pràctica o Copra dins del projecte europeu Cisdo.

En la Copra s'integren policies —locals, autonòmics i nacionals— i Guàrdia Civil amb l'administració pública i entitats de la societat civil que busquen sensibilitzar els agents i la societat per a facilitar la detecció d'aquesta mena de greuges.

Uns delictes que, segons ha explicat la fiscal delegada de Delictes d'Odi i Discriminació, Susana Gisbert, apareixen "emmascarats" per davall d'uns altres, com amenaces, coaccions o lesions.

Per això, ha destacat la importància que siguen les forces de seguretat les que detecten els signes d'aquesta mena de delictes des del moment en què la víctima comunica l'atac.

Infradenúncia i falta de diagnòstic

Per a Gisbert, hi ha dos cavalls de batalla en la conscienciació de la societat sobre aquesta mena de delictes: la infradenúncia i la falta de diagnòstic.

La situació de vulnerabilitat està darrere d'aquesta absència de denúncies. En el cas del col·lectiu de persones immigrants, hi ha víctimes que no denuncien per por que en fer-ho, se les perseguisca per no tindre papers.

En delictes d'odi relacionats amb l'homofòbia, "hi ha encara temor a l'actuació que en altres ocasions ha tingut l'Estat", ja que "fins fa no tant de temps, l'homosexualitat era perseguida".

L'extensió de les xarxes socials ha dotat d'una altra dimensió els delictes d'odi. La consellera tècnica de l'Observatori Espanyol del Racisme i la Xenofòbia, Carmen Girón, ha explicat que, per exemple, mentre que els casos de delicte d'odi per racisme i xenofòbia físic han caigut en 2022, sí que s'han incrementat en xarxes.

València és una de les sis ciutats de tot Espanya on es posarà en pràctica aquest tipus de comunitats.