Aemet aclarix que la taula antiga de temperatures que circula en xarxes és falsa
Aprofita per a insistir que abans hi havia també onades de calor, però ara són més freqüents i intenses
L'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) ha manifestat públicament este dijous que les dades que circulen en xarxes socials sobre una taula antiga de temperatures amb valors molt elevats "són falsos". "Després de revisar les dades, totes les dades, excepte les d'una estació meteorològica, són falses", explica l'agència. Segons l'Aemet, alguns observatoris que s'esmenten "ni tan sols existien en aquella època".
En el seu compte d'X explica que encara que les dades foren reals, no negarien el canvi climàtic, "si foren vertaderes no negarien el canvi climàtic: abans també hi havia onades de calor, però ara són més freqüents i intenses", recalca l'agència.
La presumpta taula, publicada suposadament pel Servici Meteorològic Nacional del Ministeri de l'Aire, arreplega temperatures màximes absolutes anuals registrades en els 25 principals observatoris d'Espanya en els anys 1945, 1950 i 1951. Segons la taula, el 1949, l'observatori de Sevilla va registrar 46,6 °C, la temperatura màxima eixe any. L'Aemet recorda que en els informes sobre l'estat del clima es pot buscar informació sobre les tendències de temperatura i precipitacions en territori espanyol.
No ha sigut l'únic que ha eixit a advertir sobre la difusió d'informació falsa en les xarxes socials. La Asociación Meterológica del Sudeste (Ametse) ha remarcat que la taula dona dades de 1950 d'un aeroport, el de Còrdova, que no es va construir fins 1956.
Més llegit
-
MINUT A MINUT | Seguix l'evolució de l'incendi
-
Fugida angoixosa per a salvar el ramat de l'incendi
-
Es manté actiu l'incendi de la Vall d'Uixó amb vora 10.000 desallotjats, però en un escenari optimista
-
Un col·laborador de la Guàrdia Civil assegura que Leire Díez li va demanar-li ajuda en nom de Pedro Sánchez
-
Mor una dona per una fallida cardíaca quan l’atenia un SAMU de Villena sense metge
-
L'evolució de l'incendi permet tornar a casa a mil veïns de sis municipis, després de cremar-se 9.600 ha