Abascal: “És una bona notícia que puguen votar tots els espanyols i no una minoria que fins ara ha segrestat el país”

“És una bona notícia que votem tots els espanyols i no unes minories que fins ara havien segrestat al país”. Així veu l’anunci de convocatòria dels comicis anunciada per al 29 de novembre el líder de Vox, Santiago Abascal, que a més reclamava unes eleccions “lliures, netes i sense violència”. D'altra banda, des de Junts acusen el cap de l'executiu, Pedro Sánchez, d'haver avançat les eleccions per interés propi.

En la mateixa línia que altres líders de la dreta, com Alberto Núñez Feijóo, en una compareixença institucional, Santiago Abascal ha indicat que “per fi” el president del govern espanyol ha optat per avançar les generals, un procés per al qual ha demanat transparència: “Existix el risc que les males notícies s’agreugen si Sánchez aconseguix manipular este procés electoral”.

El màxim representant de Vox ha lamentat la situació en què el govern de Pedro Sánchez deixa Espanya i, en este sentit, apuntava que “Ceuta continua envaïda” i “la corrupció ha convertit la política en un pantà”.

A més, ha dit que "milions d'espanyols patixen per a poder pagar sa casa", en referència a les dificultats per a accedir a una vivenda.

D’altra banda, Míriam Nogueras, la portaveu d'una de les formacions que va fer caure els decrets sobre polítiques de vivenda al Congrés, Junts, ha acusat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, d'avançar les eleccions per interés. Nogueras ha reivindicat l'estratègia del seu partit després de rebutjar els decrets d'habitatge: "Som els únics que ens hem plantat contra el radicalisme dels altres extrems".

"Davant de la confrontació de les dos Espanyes, a la qual tots els altres s'han deixat arrossegar, nosaltres triarem sempre Catalunya i els catalans", ha dit este dilluns en un vídeo enviat als mitjans per a valorar la convocatòria d'eleccions generals el 29 de novembre.

Nogueras ha sostingut que Sánchez ha usat "el dolor i sofriment de molta gent" en un tema com l’habitatge per interessos "electorals". Segons ella, ho ha fet per a "tapar la seua incapacitat de governar, perquè no té majoria", el seu "fracàs en les polítiques migratòries" i els presumptes casos de corrupció en el seu entorn.

"Estos tres motius són suficients per a convocar eleccions molt abans, com des de Junts li demanàvem", ha exposat Nogueras. Davant de la convocatòria electoral, ha assegurat, els catalans hauran de decidir "quin país" volen.

Pel que fa a UPN, un altre dels partits que va posar fre als decrets sobre l'habitatge, la presidenta, Cristina Ibarrola, qualificava l'avançament electoral de "fantàstica notícia". “Navarra i Espanya necessiten un canvi de rumb urgent i confiem que este canvi comence a materialitzar-se el 29 de novembre”, ha manifestat. Agregava que Espanya i Navarra necessiten “recuperar l'esperança i la il·lusió amb governs que solucionen problemes, no que en creen”.

En referència a les decisions adoptades per Pedro Sánchez durant el seu mandat, Cristina Ibarrola ha puntualitzat: “Totes i cadascuna de les seues decisions les ha preses per pur interés personal, però tenim total confiança que els espanyols el castigaran durament en les urnes. Sánchez convoca les eleccions obligat per les circumstàncies i perquè entén, potser, que així podrà paralitzar els processos judicials que afecten el seu partit i el seu entorn més pròxim”, ha conclòs.

ERC carrega contra el PSOE i Junts

La secretària general d'ERC, Elisenda Alamany, ha carregat contra el PSOE i Junts per l'avanç electoral i ha reiterat que el portaveu d'Esquerra al Congrés, Gabriel Rufián, és "el millor candidat" per a encapçalar les llistes a les eleccions generals, malgrat que ell manté la incògnita.

Alamany ha acusat el PSOE i al president del govern espanyol de "frívols" per avançar les eleccions "per pur interès electoral" i ha carregat contra Junts per "dinamitar qualsevol millora per als catalans" durant els tres anys de legislatura.

En la mateixa línia, ha atribuït a estos dos partits el fracàs del nou model de finançament —suposava 4.700 milions d'euros anuals per a Catalunya— o la condonació parcial del deute del Fons de Liquiditat Autonòmica, projectes que ERC havia pactat amb els socialistes i que, amb la dissolució de les Corts, decauen.