Més de 800.000 alumnes i 84.000 docents comencen hui un nou curs, amb més professors i menys xiquets a les aules

Uns 808.688 alumnes i 83.921 docents de la Comunitat Valenciana inicien el curs escolar este dimecres, que comença marcat pel retorn de les mobilitzacions educatives i el resultat de l'alumnat valencià en l'informe PISA del 2025, a la cua del llistat. Segons les últimes dades de la Conselleria d'Educació, el curs 2026-2027 té 2.042 alumnes menys que l'anterior, 385 docents més i 28 centres educatius nous, dels quals catorze ja estan operatius i catorze més entraran en funcionament durant este any escolar.

Les classes comencen hui en les etapes d'infantil, Primària, ESO, batxillerat i formació professional, tant en FP grau bàsic (FPB) com en les titulacions de grau mitjà i superior, i este curs hi ha 28 nous centres educatius.

El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, va destacar este dilluns que el curs escolar 2026-2027 s'inicia a la Comunitat Valenciana amb més professors i amb la quantitat més gran de recursos per a infraestructures educatives "de la història".

Segons les dades presentades també dilluns per la consellera d'Educació, Carmen Ortí, el Consell preveu 3.338 milions d'euros de pressupost fins al 2029 per a l'ensenyament públic, dels quals 1.410 milions són les infraestructures dels centres, a banda dels 16 milions ja transferits als centres per a millorar la climatització.

A més, s'inclouen  802,3 milions de millora laboral docent i 469,12 milions per al Pla Més Mestre, que incorporarà 5.000 nous docents fins al curs 2029-2030, a més de l'estabilització de 10.000 places estructurals. D'eixos 5.000 nous docents, 2.742 aniran destinats a reduir les ràtios a partir del curs que ve.

Pacte amb dos sindicats

El curs passat va estar marcat amb la vaga educativa que es va dur a terme des de l'11 de maig fins a l'11 de juny. Mentre que l'ANPE i el CSIF han signat un acord amb la Conselleria d'Educació amb una pujada salarial, els sindicats STEPV, UGT i CCOO han anunciat que reprendran les mobilitzacions, ja que no hi ha acord en ràtios, infraestructures o plantilles.

El govern valencià va ratificar este dimarts, en un ple extraordinari i monogràfic, la pujada salarial per als docents pactada amb els sindicats ANPE i CSIF per al professorat no universitari, que començarà a rebre 75 euros més en la nòmina este mes de setembre.

El professorat percebrà, a més, a partir de gener del 2027 75 euros mensuals més i 50 euros més des d'inicis del 2028, fins a completar un increment de 200 euros, moment en què també s'aplicarà en les nòmines el que addicionalment s'acorde amb el Ministeri d'Educació i el corresponent increment de l'IPC.

El ple del Consell ha aprovat també la disposició de sis dies lliures per als docents, tres d'ells en dies lectius i tres en no lectius, i el dret a la desconnexió digital de mestres i professors, mesures que s'aplicaran a tot el personal docent de l'educació pública i concertada.

Tornen les protestes

La vaga està suspesa, però no desconvocada, ja que la gran majoria dels docents (87%) va rebutjar aprovar l'últim document d'acord global de la Conselleria en la seua totalitat i només van acceptar el punt relatiu a la simplificació burocràtica dels huit que s'han negociat.

Continua sense haver-hi acord en ràtios, infraestructures, inclusió, formació professional, plantilles i el valencià. Els sindicats de docents han sumat este estiu l'exigència de derogar la modificació de les funcions de la inspecció educativa en la llei d'acompanyament als pressupostos de la Generalitat, en considerar que se l'orienta a la "persecució de docents". En un dels seus punts, es modifiquen les funcions d'este òrgan dependent de la Conselleria d'Educació per a atribuir-li noves tasques de supervisió de la "neutralitat ideològica" sobre els continguts i els projectes educatius dels centres, d'acord amb les AMPA. El Consell ha negat que la modificació responga a eixos objectius i ha assegurat, en paraules del president, que "cap professor serà perseguit".

En tot cas, els sindicats majoritaris —STEPV, UGT i CCOO— han decidit iniciar el curs amb mobilitzacions davant del que consideren "una falta d'avanços reals i significatius per part de la Conselleria d'Educació" a les seues reivindicacions.

La primera acció està prevista per a este dissabte, 12 de setembre, amb una manifestació a València, Castelló de la Plana i Alacant, a partir de les 12:00 hores. Com a acte previ, els sindicats han previst una marxa lenta en bicicleta durant la vesprada de divendres a la ciutat de València.

L'alumnat valencià, a la cua

Les xifres de l'informe PISA, que elabora l'OCDE cada tres anys i avalua competències de comprensió lectora, matemàtiques i ciències, en estudiants de quinze anys en noranta països, han atorgat als alumnes espanyols els pitjors resultats de la història. La meitat dels alumnes espanyols de quinze i setze anys té un nivell baix en ciències i només el 28% arriba al nivell mínim de competències per a enfrontar-se a la vida quotidiana i al seu futur laboral.

En el cas dels estudiants valencians les dades són encara més roïnes, ja que se situen a la cua de l'Estat després de registrar la davallada més rellevant. Els resultats valencians només superen els registrats per Ceuta i Melilla.

El portaveu del Consell, Miguel Barrachina, va qualificar ahir els resultats de "pèssims" i ha atribuït la responsabilitat al govern espanyol i a l'anterior Consell del socialista Ximo Puig. Per la seua banda, la ministra d'Educació, Milagros Tolón, ha negat que l'aplicació de la llei d'educació vigent, la coneguda com a Lomloe, haja incidit en els resultats i ha recalcat que la norma "va establir un enfocament competencial en l'ensenyament, que és el que s'aplica precisament en les avaluacions que fa PISA, en les quals es busca la capacitat de l'alumnat en la resolució de problemes"