Fins a 7.700 m³/s: la dada que revela la violència extrema de la dana a Torrent

L'Ajuntament de Torrent ha presentat este dijous l'Informe d'avaluació dels danys provocats per la dana del 29 d'octubre del 2024, un document de més de mil pàgines elaborat per un equip multidisciplinari de la Universitat Politècnica de València. La publicació constituïx l'anàlisi més completa que mai s'ha fet sobre el comportament hidràulic, geomorfològic i econòmic dels danys patits en els barrancs del municipi després de l'episodi meteorològic més greu registrat en dècades.

L'estudi, realitzat per especialistes, analitza amb detall l'impacte de la crescuda en la rambla de Poio, el barranc de l’Horteta, la Canyada de Peque, el barranc de la Bota, la Soterraña i la zona de Calicanto, així com les conseqüències sobre àrees urbanitzades, infraestructures municipals i zones agrícoles.

L'informe confirma el caràcter extraordinari i excepcional de l'episodi convectiu del 29 d'octubre del 2024: Torís va registrar 770 l/m² en 24 hores, un valor sense precedents en la sèrie històrica. Chiva va arribar als 600 l/m², mentre que la rambla de Poio va superar àmpliament els 350-400 l/m². La mitjana real aproximada de la conca es va situar en 392 l/m², però amb una enorme heterogeneïtat espacial, la qual cosa va generar crescudes simultànies, ràpides i molt difícils de modelar.

Els tècnics subratllen que estes precipitacions equivalen al que normalment cau en un any complet a la Comunitat Valenciana i que la geomorfologia del municipi va canviar de manera dràstica. L'estudi identifica canvis geomorfològics d'enorme magnitud en els llits: lliscaments de vessant en múltiples trams, erosions profundes que van disminuir dràsticament la capacitat hidràulica i acumulació de sediments, graves i blocs en punts crítics. També es van registrar desplaçaments massius de material que van modificar el perfil longitudinal dels barrancs.

En total, l'informe xifra en quasi dos milions de metres cúbics el volum de material arrossegat només en els trams analitzats, la qual cosa afecta directament la seguretat futura de cara a nous episodis de pluja intensa.

L'informe establix que la rambla de Poio va suportar cabals extrems, associats a períodes de retorn d'entre 100 i 500 anys. En els barrancs de l’Horteta i Peque, els registres es van disparar molt per damunt de la capacitat natural dels llits, i la concatenació de crescudes simultànies va agreujar el fenomen.

L'anàlisi confirma que la magnitud de la crescuda va ser tan alta que part dels valors registrats es troben en "zones d'extrapolació de corba" —és a dir, fora del rang— a causa del límit de mesurament.

L'estudi incorpora un modelatge hidràulic complet predana i postdana que permet comparar escenaris, i ha observat que en alguns sectors augmenta la velocitat del flux i disminuïx la làmina d'aigua per l'erosió. En uns altres, ocorre el contrari: els depòsits de sediments i farciments reduïxen la secció útil, augmentant el perill de desbordament. Es detecten punts on el risc per a avingudes amb períodes de retorn de 100 i 500 anys s'incrementa de manera significativa si no s'actua.

Esta informació serà clau per a la planificació de noves obres de mitigació. D'esta manera, l'estudi proposa solucions estructurals en vessants, llits i àrees urbanes. A més, proposa fer intervencions —això sí, per fases— en zones urbanes danyades amb criteris tècnics i de seguretat. El volum d'intervencions requerides evidencia una quantia multimilionària, alineada amb les estimacions inicials de l'Ajuntament després de la dana.

L'estudi dedica un apartat específic a la seguretat de les persones i algunes recomanacions de millores preventives, senyalització, accessos, i punts d'evacuació.

L'Ajuntament utilitzarà l'estudi com a base tècnica per a negociar amb la Generalitat i el govern espanyol obres d'emergència i de llarg termini, entre altres coses.