Més de 300 pobles de la Comunitat Valenciana celebren la festa de Sant Antoni

Més de 300 pobles de la Comunitat Valenciana organitzen festes en honor de sant Antoni del Porquet. És la gran festa de l'hivern després de Nadal. Més enllà de l’origen rural i agrícola, és una festa que reforça la identitat com a poble i el patrimoni cultural.

Albert Alcaraz, sociòleg i investigador de la festa, ha explicat a Les notícies del matí que aquesta festa, pel fet de celebrar-se a l'hivern, coincidint amb el començament del cicle agrícola, per a les societats agrícoles és molt important "perquè assegura tots els elements naturals". Amb la benedicció es garanteix el treball al camp dels animals i l'inici del cicle, indica.

La festa s'ha traslladat a les ciutats i les mascotes

Sant Antoni és el protector i el purificador dels animals, la terra i les collites, però ara el patronatge s'ha traslladat també a les mascotes i s’ha convertit en una festa urbana. Segons Alcaraz, quan la societat passa de ser rural a urbana, "es conserven els costums, la festa es recupera, però es transforma". Abans, segons conta, els animals importants eren els de faena, com els cavalls o els matxos, per a garantir l'economia agrària, "però ara els animals domèstics tenen importància en les relacions socials perquè fan companyia a les persones".

La festa se celebra hui en dia amb matxades, passejos, benediccions, curses de cavalls o fogueres. Al voltant de la festa hi ha elements que s'interpreten com a cerimonials de purificació i de victòria sobre el mal, com la foguera i els dimonis. És el cas de la foguera de Canals, que es va cremar anit, i de tants altres pobles. En alguns municipis, com Vilanova d'Alcolea, a la Plana Alta, s’hi conjuminen foc i animals. En aquest poble, segons assenyala Alcaraz, el ritu de purificació es realitza amb les cavalleries travessant les fogueres.

El foc que lluita contra el dimoni

Aquests elements tenen el seu origen en el moment que la festa de Sant Antoni s'expandeix als segles XIII i XIV. El sociòleg i investigador de la festa Albert Alcaraz indica que la festa estava associada amb un mal d'un fong en el menjar que provocava que la gent que es contaminava tinguera infeccions a la pell, que podien acabar en amputacions dels membres, una malaltia coneguda com el foc de sant Antoni. L'Orde dels Antonians, que prové del sud de França, expandeix aquest culte pel Camí de Sant Jaume i funda cases i hospitals per a curar la malaltia. "El sant actua ací com a protector contra aquesta malaltia que pensaven que tenia un origen demoníac", apunta Alcaraz.