21 detinguts per estafar més de 10 milions amb inversions falses, un d’ells a Alacant

Una operació conjunta de la Guàrdia Civil, la Policia Nacional i els Mossos d'Esquadra ha permés detindre 21 membres d'una xarxa que va estafar més de 10 milions d'euros a vora 300 persones de tot Espanya amb inversions falses a través de les xarxes socials. Segons han informat este dimecres els cossos policials en un comunicat conjunt, l'operació s'ha dut a terme a Barcelona, Madrid, Mallorca i Alacant, i s’ha detingut 21 persones —una a Alacant—, entre elles els tres presumptes responsables de l'organització, que han ingressat a la presó per orde judicial.

En el dispositiu s'han intervingut set vehicles d'alta gamma i 1,3 milions d'euros en metàl·lic, així com armes de foc, joies, rellotges de luxe i carteres de criptomonedes valorades en 300.000 euros.

Manipulació

El grup criminal manipulava les víctimes perquè destinaren diners a inversions falses. Primer se'n guanyaven la confiança i establien vincles emocionals, i així aconseguien que les aportacions econòmiques foren cada vegada més importants, en un procés que anomenaven “cremat de comptes”.

L'organització, amb un alt nivell de professionalització, operava com una falsa empresa d'inversions que anunciava els seus serveis a través de xarxes socials i cercadors d'internet, des d'on s'accedia a pàgines web tècnicament molt realistes.

Per a enganyar les víctimes, la xarxa utilitzava falsos assessors i experts, plataformes i noms comercials ficticis. A més, instal·lava aplicacions de control remot en els equips informàtics dels estafats.

Feien servir plataformes digitals fraudulentes, similars a les legítimes, per a mostrar gràfics de guanys ficticis. Si les víctimes els demanaven recuperar els diners, hi contactaven a través d'altres noms comercials per a incitar-les a fer noves inversions.

Per a guanyar-se la seua confiança, la xarxa oferia a les víctimes la possibilitat d'invertir en empreses de prestigi reconegut en el sector de les criptomonedes.

Una vegada les víctimes els facilitaven les dades a través d'internet, l'organització s'hi posava en contacte, des de centraletes, i iniciava un procés de manipulació psicològica perquè invertiren diners.

En un dels majors fraus investigats, la xarxa va estafar 700.000 euros a una persona durant dos anys, incitant-la a augmentar gradualment la inversió, que inicialment era de 200 o 300 euros, i a enviar els seus diners a comptes que l'organització controlava a l'estranger.