Més de 200 escriptors denuncien l’“espoli” de les seues obres per la IA i demanen un “model just”

Més de 200 escriptors i escriptores s'han adherit a un manifest que denuncia l’“espoli” de les seues obres per la IA i demana un model “just” i “sostenible”, entre ells Luis Mateo Díez i Antonio Gamoneda —premis Cervantes—, José María Merino, Rosa Montero i Carme Riera.

El manifest l’ha presentat este dimecres al Cercle de Belles Arts la Conferència d'Associacions d'Escriptores i Escriptors, formada per catorze entitats professionals de tot Espanya i que representen més de 9.000 autors.

Entre els firmants destaquen noms com Ana Merino, David Uclés, Inma Chacón, Lorenzo Silva, Julia Navarro, Javier Sierra, Clara Sánchez, Rafael Soler, Carlos Fortea, Ana Rossetti i Fanny Rubio, entre altres.

Amb el títol Manifiesto por una IAG sostenible, el document és una resposta a l'ús no autoritzat ni remunerat de les obres protegides pels drets d'autor que fan moltes empreses de desenvolupament de models d'intel·ligència artificial generativa.

Manuel Rico, portaveu de la Conferència d'Associacions i president de l'Associació Col·legial d'Escriptores i Escriptors d'Espanya (ACE), ha assegurat que “la intel·ligència artificial generativa (IAG) ha de construir-se sobre bases legals i ètiques, i no a costa d'espoliar els creadors”.

Els escriptors compartixen la posició de l'European Writer’s Council (EWC) de defendre el principi ART: autorització, remuneració i transparència. La majoria dels models d'intel·ligència artificial generativa que s'han construït en els últims anys no han respectat cap d'estos preceptes.

Carme Riera, escriptora, vicedirectora de la RAE i presidenta del Centre Espanyol de Drets Reprogràfics (Cedro) i Premi Nacional de les Lletres Espanyoles, ha subratllat la urgència d'adaptar la regulació. “El marc legislatiu actual ja no és suficient”, ha dit i ha demanat que “l’administració pública lidere un model just en el mercat de la intel·ligència artificial”.

Riera ha recordat que països com Noruega, Holanda i Suècia ja han establit “marcs justos” que demostren que innovació i drets d'autor poden caminar junts, i ha insistit que Espanya no hauria de ser l'excepció: “És el moment d'avançar cap a un model d'IA sostenible i respectuós amb els creadors”.

En el manifest subratllen que les seues obres són “béns essencials per a la vertebració de la societat” i que requerixen una protecció “decidida, transparent i transversal”.

Per això, reclamen a les administracions públiques que no implementen ni utilitzen programari d'IAG que no haja sigut desenvolupat “amb un respecte ple”, no sols als drets dels autors, sinó als drets de privacitat de tota la ciutadania.

L'objectiu és aconseguir un acord amb el govern en virtut del qual es regulen els usos de les obres literàries protegides per drets d'autor tant per als processos d'entrenament de la IAG per desenvolupadors privats, grans tecnològiques i administracions públiques com per a l'explotació comercial.

Per la seua part, Amaya García Gallego, presidenta de la secció de traductors de l'Associació Col·legial d'Escriptores i Escriptors d'Espanya (ACE), ha precisat que a este col·lectiu la IAG el colpeja doblement. “A més d'espoliar la nostra obra ja publicada, algunes editorials han començat a utilitzar-la no sols per a suplantar-nos, sinó també com a argument de pressió per a tallar altres reivindicacions laborals”, ha dit.