Zapatero veu motius de nul·litat en l'ús de la informació dels dispositius que serviren al jutge per a imputar-lo en el cas Plus Ultra

L'expresident del govern José Luis Rodríguez Zapatero ha apuntat a una possible nul·litat del cas Plus Ultra si no s'acredita quina resolució judicial va autoritzar l'anàlisi de les converses de WhatsApp intervingudes que van motivar la "imputació" a l'exlíder socialista. El seu advocat, Víctor Moreno, ha enviat un escrit al jutge de l'Audiència Nacional José Luis Calama en què adverteix que, sense autorització, estes converses "han de ser excloses del procediment", "amb les conseqüències processals" que podria suposar, inclosa la possibilitat de "promoure un incident de nul·litat". Zapatero està investigat com a presumpte líder d'una trama de tràfic d'influències en favor del préstec de 53 milions de l'aerolínia Plus Ultra a canvi de suposades comissions, en què també estan imputades les filles.

La defensa de l'expresident del govern espanyol reclama la Fiscalia que indique quina resolució judicial va autoritzar "les forces policials a l'anàlisi de les comunicacions privades", perquè assegura que no l'ha aconseguida trobar, ni dirigida a Anticorrupció ni a la policia judicial sobre el dispositiu.

Moreno es refereix a un disc dur "crucial" que conté converses d'un advocat imputat en el cas, Miguel Palomero, i altres "privades de tercers afectats per les entrades i registres" que es van practicar en 24 d'octubre de 2024 en atenció a sol·licituds de cooperació jurídica internacional de França i Suïssa, en què inicialment s'investigava una presumpta xarxa internacional de blanqueig de capitals vinculada a fons procedents de Veneçuela.

Les converses, explica, s'han analitzat en informes policials de la UDEF, figuren en la denúncia que la Fiscalia Anticorrupció va presentar el novembre de 2025 i va donar lloc a l'obertura de la peça separada que va començar investigant el rescat de Plus Ultra a un jutjat de Madrid i que finalment va escalar cap a l'Audiència Nacional.

Vulneració de drets fonamentals

L'advocat de Zapatero subratlla que el material digital va ser intervingut "amb una finalitat determinada i al servei de procediments seguits a l'estranger" (França i Suïssa), si bé ha sigut "utilitzat després en investigacions internes successives espanyoles i d'objecte diferent". Destaca que això requereix "una habilitació judicial" que ara sol·licita en el seu escrit, en què demana "que es depure si la font de prova i les derivacions van ser regularment obtingudes".

I anticipa que sense autorització en una resolució fonamentada les garanties essencials del procediment es veurien "radicalment laminades", vulnerant els drets fonamentals al secret de les comunicacions, a la intimitat i a la protecció de dades personals.

Recorre també la decisió de no demanar més informació als EUA sobre el mòbil confiscat

En un altre escrit, l'advocat de Zapatero recorre contra la decisió del jutge de no ampliar la sol·licitud de cooperació internacional als Estats Units perquè aporte més informació sobre com va tindre accés al contingut del telèfon de Rodolfo Reyes, l'exdirectiu de l'aerolínia imputat. Segons ha transcendit, l'agència dels Estats Units Homeland Security Investigations va clonar el telèfon de Reyes en una visita a Miami en 2021, en el marc d'intervenció orientada al contraban. En març, cinc anys després, l'HSI els va facilitar a la UDEF en considerar que el material podria "tindre rellevància" en la causa de Plus Ultra.

Calama va argumentar que no era possible efectuar una "valoració fundada" sobre la petició d'informació sobre el mòbil de Reyes fins que els EUA no contestaren a la reclamació de cooperació jurídica que el jutge va enviar fa unes setmanes per a poder utilitzar com a mitjà de prova el contingut del mòbil d'eixe empresari veneçolà.

El jutge ha cursat la petició internacional per a emprar estes comunicacions com a prova en un juí i no només per a la investigació, anticipant-se a possibles peticions de nul·litat de les defenses, perquè el clonatge d'un mòbil sense autorització judicial no és legal a Espanya, però sí als EUA.