Torn d'Ábalos, Koldo i Aldama, acusats en el juí al Suprem per les mascaretes

L'exministre valencià José Luis Ábalos, l'exassessor Koldo García i l'empresari i presumpte facilitador de la trama Víctor de Aldama, els tres acusats en el juí per les presumptes irregularitats en la compra de mascaretes que acull estos dies el Tribunal Suprem, presten declaració este dimecres per la presumpta implicació en la trama. Hauran de respondre, entre altres, a les preguntes de la Fiscalia Anticorrupció i donar explicacions als indicis que la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil han detallat en diverses testificals i amb informes. Davant del tribunal, els agents han descrit Ábalos com la peça "fonamental" en la suposada "organització criminal" de la trama de les mascaretes.

Està previst que Aldama, comissionista confés, siga el primer a declarar, seguit de Koldo i, finalment, Ábalos. Els lletrats del polític exsocialista i de qui va ser la mà dreta al Ministeri de Transports van sol·licitar declarar en últim lloc. Finalment, es va decidir que fora Ábalos qui eixira a la palestra l'últim, després que l'advocada de Koldo apuntara que la prioritat era "prestar declaració amb posterioritat" a Aldama.

Segons han explicat fonts jurídiques a Europa Press, pot ser que els interrogatoris als acusats s'estenguen i no siga suficient amb un dia per a concloure'ls. Així, el juí s'allargaria fins a la setmana següent, fins al 4 de maig.

La Fiscalia Anticorrupció considera que Ábalos, Koldo i l'empresari "van convindre" aprofitar-se del càrrec de l'aleshores ministre, que va ser nomenat el juny del 2018 titular de Foment —després denominat de Transports—. El fiscal cap, Alejandro Luzón, sosté que els tres es van unir per a "afavorir", "a canvi del corresponent benefici econòmic", la contractació amb l'administració "en quantes ocasions hi haguera oportunitat, per empreses els interessos de les quals captaria i promouria" l'empresari. Tot això, al juí, amb "ànim d'enriquiment".

Anticorrupció remarca en l'escrit d'acusació que els tres "van acordar la futura comissió de delictes conforme les oportunitats de cometre'ls s'anaren presentant". També destaca que eren "secundats de manera puntual o contínua tant per altres autoritats i funcionaris" de Transports com per diferents persones de l'entorn empresarial d'Aldama i per familiars de Koldo.

I incidix que la presumpta organització va nàixer "amb innegable vocació de permanència en el temps", ja que "va estar operant durant diversos anys i projectant la seua actuació delictiva en diferents esferes o conductes il·lícites que partia, no obstant això, d'una mateixa estructura que només va començar a afeblir-se després de la simultània eixida" d'Ábalos i Koldo de Transports al juliol del 2021.

Fins a trenta anys de presó

Per a Luzón, eixa "cohesió" entre els tres "no només es va manifestar en la comissió de diferents delictes, sinó també en la facilitació" a Aldama d'una "interlocució privilegiada" en les relacions amb Transports i "altres departaments ministerials", així com amb "diferents administracions públiques".

Per això, la Fiscalia Anticorrupció sol·licita 24 anys de presó per a Ábalos i 19 anys i mig per a Koldo per presumptes delictes de pertinença a organització criminal, suborn, aprofitament d'informació privilegiada, tràfic d'influències i malversació. A més, reclama el pagament d'una multa de 3,8 milions d'euros. Per a Aldama sol·licita 7 anys de presó i una multa de 3,7 milions per eixos tres primers delictes, dels quals es va declarar culpable en l'escrit de defensa i li aplica, per això, l'atenuant de confessió.

D'altra banda, les acusacions populars, que encapçala el PP, reclamen trenta anys de presó per a l'exministre i l'exassessor, mentre que per a l'empresari demanen la mateixa pena que el fiscal.

"El cap" i l'alter ego"

Segons el relat del ministeri públic, cadascun dels acusats "va assumir un paper divers i complementari en l'organització, en un precís repartiment de funcions que es va revelar molt eficaç", i apunta que tant Koldo com Aldama "consideraven" Ábalos com "el cap". Luzón indica que l'exministre "aportava l'autoritat que li conferia la màxima responsabilitat en el Ministeri de Transports i la directa influència quan era precisa". Per a la resta d'oficis, assenyala, es valia de Koldo com "l'home de confiança".

Tant és així que, segons el parer de la Fiscalia, Koldo es va convertir "més en assistent que en assessor", perquè "va exercir per a Ábalos un bon nombre de tasques de molt diversa índole, tant professionals com personals, lícites i il·lícites", abans i després de l'etapa ministerial, que es va estendre tres anys.

"Koldo García va ser l'alter ego de José Luis Ábalos durant el mandat al capdavant del Ministeri fins al punt que, tant en el Ministeri com en el si d'altres administracions públiques, se sobreentenia que Koldo era el fidel transmissor de les decisions i els desitjos de Ábalos, habitualment parapetat després de l'exassessor", descriu Luzón.

En concret, posa el focus en el fet que "Koldo va manejar les fonts il·legals de diners en efectiu d'Ábalos, que amb freqüència es confonien amb les pròpies, actuant de facto com a testaferro del seu superior en les activitats delictives que bé prompte tots dos van escometre a l'empara dels seus càrrecs amb la col·laboració, entre altres, del també acusat Víctor de Aldama".

Per part seua, Aldama és definit per Anticorrupció com "un empresari espanyol, amb interessos en un bon nombre de societats, vinculades a variats sectors, com ara l'immobiliari, l'hoteler i el de la venda d'hidrocarburs", remarcant l'"accés preferent" a l'exministre. Eixa "interlocució privilegiada" per part d'Aldama li hauria permés, en primer lloc, conéixer les necessitats de compra de material sanitari en plena pandèmia, trobar l'empresa adequada i confeccionar l'oferta idònia per a captar els contractes, primer en Transports i organismes satèl·lit i, després, en les administracions canària i balear.

La Fiscalia assegura que Aldama "era l'encarregat de localitzar empreses o particulars interessats en qualsevol classe de gestió amb l'administració per a, articulant els seus interessos, fer-los valdre amb preferència i de manera arbitrària davant aquella, sempre a canvi de la corresponent prestació econòmica, de la qual igualment feia partícips a Ábalos i Koldo". Així, Luzón repassa les presumptes contraprestacions que haurien rebut per part de Aldama i els socis, començant per "el pagament continuat d'elevades quantitats de diners" —10.000 euros mensuals— i seguint per lloguers de cases per a ells o les parelles, algunes d'elles també contractades en empreses públiques.