El TC desestima el recurs del PP contra la llei valenciana de cooperació municipal
La sentència reconeix la constitucionalitat de la declaració d'interés general de la Comunitat Valenciana de la “funció d'assistència i cooperació jurídica, econòmica i tècnica” de les diputacions provincials als municipis
El ple del Tribunal Constitucional ha desestimat, en la seua major part, el recurs d'inconstitucionalitat interposat per més de cinquanta diputats del Grup Parlamentari Popular al Congrés contra diversos preceptes de la Llei 5/2021, de 5 de novembre, de la Generalitat, reguladora del Fons de Cooperació Municipal.
La sentència, la ponent de la qual ha sigut la magistrada María Luisa Balaguer Carreró, reconeix, en línia amb la seua anterior doctrina, la constitucionalitat de la declaració d'interés general de la Comunitat Valenciana de la "funció d'assistència i cooperació jurídica, econòmica i tècnica" de les diputacions provincials als municipis.
Segons el Tribunal, "amb aquesta obligació de contribuir a la dotació financera del Fons, que s'imposa en la llei impugnada, a les diputacions provincials no s'estaria obligant aquestes a fer una cosa diferent d'allò a què estan obligades constitucionalment i legalment".
Com precisa el Tribunal Constitucional, caldrà tindre en compte la concreció que, en cada moment, es faça d'aquesta facultat de coordinació, a través del pla sectorial corresponent, en l'elaboració del qual participaran les diputacions provincials.
El Tribunal Constitucional ha declarat inconstitucional i nul l'article 7, que dona el mandat a les Corts, perquè mitjançant llei creen el Fons de Cooperació Municipal "amb els mateixos criteris que el fons estatal", cosa que incompleix aquest precepte.
També l'incís en aplicació de l'article 66 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, de l'apartat 6 de l'article 5, que es refereix a la possibilitat que el Consell requerisca a la persona titular de la presidència de la diputació de què es tracte, quan advertisca que s'han comés infraccions, al fet que respecten les directrius autonòmiques de coordinació.
El magistrat Ramón Sáez discrepa de la sentència aprovada pel ple, en considerar que "amb aquesta es desdibuixen greument els estrictes límits que el bloc de la constitucionalitat imposa als poders de coordinació en el marc de l'Estat descentralitzat espanyol". També han anunciat vot particular els magistrats Enrique Arnaldo, Concepción Espejel i César Tolosa.
Més llegit
-
Una gestant subrogada de Mèxic, obligada a pagar 150 euros de pensió alimentària pel fill que viu amb son pare a Alacant
-
Una tempesta torrencial a Pego descarrega més de 100 litres esta matinada
-
Detenen els pares i l'avi per la sostracció d'una bebé acabada de nàixer en un hospital de València
-
La Generalitat activa la preemergència hidrològica per risc d'inundacions al baix Túria i el baix Xúquer
-
Un veí de Rocafort, segrestat per un suposat grup terrorista a Burkina Faso
-
L'anomenat piròman del Saler reconeix que estava a la zona en l'últim incendi, però nega ser l'autor del foc