El govern posarà en marxa el repartiment de menors migrants a partir del 28 d'agost, tot i l'oposició de les comunitats del PP

El govern d'Espanya posarà en marxa la reubicació d'uns 3.000 menors migrants no acompanyats (els denominats MENA) a partir del 28 d'agost, tot i haver-se suspés per falta de quòrum la conferència sectorial convocada per a este dijous pel ministeri de Joventut i Infància, on s'anava a tractar tota esta qüestió. La raó: que les autonomies governades pel Partit Popular han decidit no assistir a l'esmentada cita, ja que consideren este repartiment "il·legal".

Entre estes autonomies està la Comunitat Valenciana que, junt amb Andalusia i Madrid són les tres que més menors acolliran segons el pla del govern central, que exclou però d'este repartiment Catalunya i el País Basc.

En concret, el govern espanyol pretén derivar a la Comunitat Valenciana 571 menors estrangers no acompanyats, i compensar-ho amb una dotació econòmica de 7,4 milions d’euros els primers tres mesos. Este import queda lluny dels 218 euros diaris que costa atendre cadascun d’estos menors i que tindria un cost real de 45,5 milions d’euros, segons les estimacions de la vicepresidenta del Consell i titular de Servicis Socials, Susana Camarero.

A la reunió amb la ministra Rego, que estava prevista per a les 9:30 hores d'este dijous, sí que han assistit de manera presencial el conseller de Ceuta, ciutat autònoma governada pel PP, i els de Canàries, el País Basc, Navarra, Catalunya i Castella-la Manxa.

En esta cita estava previst tractar amb els governs autonòmics el pla de l'executiu de Sánchez de traslladar uns 3.000 menors migrants no acompanyats des de Canàries, Ceuta i Melilla a altres territoris, la majoria a Andalusia, la Comunitat de Madrid i la Comunitat Valenciana, per a alleujar els recursos saturats de les zones d'arribada.

Les comunitats presidides pel PP havien mostrat des del principi una forta oposició a la proposta del govern d'Espanya. De fet, deu d'estes autonomies i Castella-la Manxa han recorregut en el Tribunal Constitucional contra el reial decret llei que va crear este mecanisme de reubicació.

Ara estes comunitats han fet un pas més en negar-se a acudir a una reunió d'estes característiques, sota l'argument que l'orde del dia va ser impugnat en una cita prèvia i, per tant, la convocatòria és "il·legal", cosa que des del Ministeri neguen rotundament.

El ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, ha lamentat esta decisió i s'ha expressat en estos termes en el seu compte d'X:

“Els menors migrants són persones, no paquets a repartir”

A més de considerar il·legal l'orde del dia de la reunió en haver sigut rebutjat per majoria en la conferència sectorial prèvia, els executius autonòmics del PP rebutgen que es convertisca els menors en "objectes d'intercanvi polític".

"Són persones a protegir, no paquets a repartir", recalca el PP en un comunicat, en el qual subratlla que els menors han de ser atesos amb dignitat i no ser utilitzats com a escut polític i coartada per a resoldre les "urgències parlamentàries d'un president (en referència a Sánchez) aclaparat per la corrupció del seu entorn".

Un repartiment sense consens que exclou Catalunya i el País Basc

Per als populars, el repartiment dissenyat pel govern central només busca enfrontar les comunitats autònomes entre si en aplicar criteris arbitraris, sense consens i amb l'únic objectiu d'excloure del repartiment Catalunya i el País Basc, els seus socis parlamentaris al Congrés.

Els governs autonòmics del PP advertixen també del "risc real de col·lapse" dels sistemes de protecció de menors que ja funcionen al límit de la seua capacitat, i creuen "inacceptable" que el govern d’Espanya no garantisca condicions dignes d'atenció i pretenga traslladar menors sense assegurar prèviament la determinació efectiva de la seua edat.

L'anunci del repartiment actua com a "potent" efecte crida, denuncien també des del PP, les comunitats del qual exigixen al govern de Sánchez que es faça càrrec "de manera directa i amb finançament propi" de l'atenció als menors no acompanyats en situacions d'emergència com la que travessen Canàries o Ceuta o puguen patir altres territoris, com figurava en l'acord firmat el setembre del 2024 i en la Declaració d'Astúries.

Al mateix temps, els populars ha qüestionat la "doble vara de mesurar" de l’executiu central quan es nega a acollir els més de mil sol·licitants de protecció internacional que li imposa el Tribunal Suprem, però exigix a les comunitats assumir repartiments forçosos sense mitjans.

Tot i això, el repartiment per autonomies dels vora 3.000 menors ja té data d'inici, segons ha dit el govern central: serà el 28 d'agost.