El Suprem veu en la 'llei de nets' un "perill fundat, real i seriós" d'afectar l'"objectivitat" electoral

El Tribunal Suprem considera que l'"increment extraordinari" del cens electoral d'espanyols residents a l'estranger (CERA) per la llei de nets i una instrucció posterior, i la seua possible irregularitat, genera "un perill fundat, real i seriós de poder afectar greument l'objectivitat i transparència del procés electoral".

L'Alt Tribunal ha paralitzat cautelarment el vot d'estes persones, que van aconseguir la nacionalitat mitjançant l'anomenada 'llei de nets', com també les noves altes en este registre, a fi de preservar "la transparència del procés electoral i la confiança de la ciutadania en els seus resultats".

Així s'han pronunciat el dos resolucions en què estima les peticions de Iustitia Europa i Vox per a paralitzar cautelarment les altes en el CERA per l'aplicació de la disposició octava de la llei de memòria democràtica (més coneguda com la 'llei de nets'), que atorga la nacionalitat als fills i nets dels espanyols que es van exiliar per la Guerra Civil i la dictadura franquista.

El Suprem veu risc en la "confiança de la ciutadania en els resultats electorals"

La decisió de l'alt tribunal, que compta amb un vot particular discrepant, advertix que el CERA s'ha incrementat en 408.262 electors des de les eleccions generals de 2023 fins al passat 1 de juliol [En l'actulitat hi ha 2,7 milions de persones incrites, vora 150.000 d'elles descendents de la Comunitat Valenciana ], i que el "constant augment" del cens podria suposar un "risc d'alteració del cens electoral per la via d'un increment excepcional de la xifra de nous inscrits en el CERA, que afecta també la seua regularitat jurídica".

Els magistrats coincideixen amb les organitzacions recurrents a interpretar que les altes derivades de la instrucció del govern podrien incórrer en irregularitat i justifiquen la suspensio cautelar pels efectes de l'increment del CERA pot tindre en la confiança de la ciutadania en els resultats electorals i en "l'afectació al dret de sufragi i al resultat electoral desitjat pels espanyols que ja figuren inscrits correctament en el cens electoral".

El vot discrepant: "l'augment del cens no és un perjuí sinó conseqüència de la nacionalitat"

En el seu vot discrepant, la magistrada María Alicia Millán Herrandis, advertix que l'increment del cens no constitueix per si mateixa un "perjudici irreparable sinó la conseqüència ordinària del reconeixement de la nacionalitat espanyola" i destaca que els recursos presentats no es dirigien contra el CERA sinó contra una decisió de la Junta Electoral.

La disposició octava de la llei de memòria democràtica (octubre de 2022) permet optar a la nacionalitat als fills i nets d'espanyols d'origen, sempre que acrediten els requisits d'haver nascut fora d'Espanya, que el pare, mare, avi o àvia foren originàriament espanyols i que s'hagueren exiliat per raons polítiques, ideològiques, de creença o d'orientació sexual.

En qüestió, la instrucció del govern per a aplicar la condició d'exiliats a descendens d'espanyols

Una instrucció posterior del govern espanyol, per a aplicar la norma, indica que es "presumirà" la condició d'exiliat a tots els espanyols que van eixir del país entre 1936 i 1955. La decisió del Suprem no afecta l'obtenció de la nacionalitat a través de la norma i es limita als efectes electorals d'aquelles que s'han atorgat per aplicació de la instrucció de l'executiu.

Les inscripcions en el cens no se suspendran en el cas dels electors que obtinguen per part dels registres consulars una certificació acreditativa que compleixen els esmentats requisits, sense que se'ls haja aplicat "la presumpció de la instrucció".