El Suprem arxiva una altra querella contra Teresa Ribera per la dana i les obres no fetes al barranc de Poio

El Tribunal Suprem ha arxivat una altra querella contra la vicepresidenta executiva de la Comissió Europea i exministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, per les inundacions provocades per la dana de València d’octubre del 2024, que van causar 230 morts, i per la no execució d’obres al barranc de Poio.

En una interlocutòria adoptada el 5 de març, l’alt tribunal rebutja la querella presentada per l’Associación Libertad y Justicia en considerar que els fets denunciats no tenen “caràcter de delicte”, en la mateixa línia que ja va fer amb una altra querella presentada per Vox pels mateixos fets.

L’associació atribuïa a Ribera presumptes delictes d’homicidi per imprudència greu professional, lesions i prevaricació administrativa omissible, en entendre que no es van executar obres de protecció contra inundacions al barranc de Poio malgrat ser considerades prioritàries i existir un risc conegut.

La resolució, de la qual ha sigut ponent el magistrat Julián Sánchez Melga, subratlla que en el dret penal espanyol “no existix la responsabilitat penal pel simple exercici d’un càrrec” i que no tota actuació política discutible o, fins i tot reprovable, té encaix en un delicte.

El tribunal incidix que les decisions polítiques o administratives vinculades a grans catàstrofes naturals "no impliquen automàticament responsabilitats penals, i recorda que el dret penal només permet imputar fets concrets atribuïbles a una persona, no al càrrec que ocupa".

Així mateix, els magistrats consideren que les decisions discrecionals no poden derivar en responsabilitat penal pel fet que es considere que no eren les més adequades, i descarten que es puga parlar de delictes d’homicidi o lesions per imprudència greu, així com d’omissió del deure de socors o prevaricació omissible.

Una investigació oberta a Catarroja

El Suprem també recorda que ja hi ha una causa oberta als jutjats de Catarroja per a investigar la dana, i apunta que és en este procediment on s’han de determinar, si n’hi haguera, possibles indicis de responsabilitat penal. Segons el tribunal, només en cas que es detectaren els indicis es podrien elevar al Suprem per a valorar-los.