Sols el 6% dels espanyols i espanyoles que resideixen permanentment a l'estranger van votar

Segons les dades que les ambaixades i el consolat han remés al Ministeri d'Afers Estrangers, tan sols 129.271 dels 2,1 milions d'espanyols i espanyoles que resideixen a l'exterior han exercit el dret al vot en les eleccions generals del 28 d'abril.

El percentatge se situa en un nivell molt similar al 6,3% registrat en el 2016. Aquestes dades arrepleguen exclusivament els vots dipositats en una urna o enviats per correu als consolats, dels espanyols que resideixen permanentment en l'exterior -registrats en el cens electoral de residents absents, el CERA- i no d'aquells qui es troben temporalment a l'estranger que envien el vot per correu directament a la respectiva junta provincial.

La participació de les persones residents a l'exterior ha caigut en picat des que va entrar en vigor, en el 2011, la reforma de la llei electoral que els obliga a "pregar" el vot, és a dir, a demanar la documentació per a votar abans de cada elecció, estatal o autonòmica, ja que des de llavors no poden votar en les municipals.

En el 2008, quan van ser les últimes eleccions generals sense el vot "pregat", va votar més d'un 30% però, amb el nou sistema, la xifra va caure a nivells pròxims al 5%, en un context, a més, de forta emigració per la crisi econòmica.

Per a les eleccions del 28 d'abril, les ambaixades i els consolats han rebut 181.268 sol·licituds de vot, fet que suposa un 8,6% dels 2,1 milions de residents absents. Segons aquestes xifres, el 71% d'aquestes sol·licituds s'han traduït en vots.

Els consolats ja han enviat a Espanya les paperetes del primer enviament, que es va tancar el 26 d'abril i, ara, queda pendent la segona entrega, que serà quan acabarà el període extraordinari, ja que la Junta Electoral va decidir ampliar el vot en urna fins diumenge passat.