La sentència contra García Ortiz considera provat que l'ex fiscal general "o algú del seu entorn" va filtrar informació sobre el nóvio d'Ayuso

El Tribunal Suprem considera provat que el fiscal general Álvaro García Ortiz "o una persona del seu entorn i amb el seu coneixement" van filtrar el correu en què Alberto González Amador, parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, reconeixia dos delictes fiscals a Hisenda, derivats d'una compravenda de mascaretes en pandèmia, per a intentar rebaixar la pena. Així figura en la sentència que el Suprem ha fet pública este dimarts. En concret, considera que el delicte de revelació de secrets es va produir tant per la filtració del correu com per la publicació de la nota de premsa que desmentia el rumor que el cap de gabinet de Díaz Ayuso, Miguel Ángel Rodríguez, va filtrar a El Mundo i amb què va especular de manera "gratuïta" (sic) en xarxes socials (insinuant que Hisenda oferia el pacte i no a l'inrevés, com va passar). Segons el tribunal, el fet que una dada reservada siga coneguda no neutralitza el deure de confidencialitat del fiscal general. La Sala subratlla "l'exquisit respecte del tribunal al secret professional dels periodistes" i no qüestiona la credibilitat dels informadors ni la veracitat dels testimonis, que apuntaven a una font diferent de García Ortiz com a origen de la filtració.

La sentència, a què ha tingut accés À Punt, s'ha fet pública tres setmanes després que el tribunal que va jutjar l'exfiscal general avançara la decisió de condemnar-lo a dos anys d'inhabilitació per al càrrec i una multa de 7.200 euros, així com a indemnitzar González Amador amb 10.000 euros per danys morals. García Ortiz va dimitir el 24 de novembre, quatre dies després de comunicar-se el dictamen. Posteriorment, el govern va anunciar que la fiscal de sala del Suprem, Teresa Peramato, era la candidata per a substituir-lo com a cap del ministeri públic.

"La nota (de premsa) consolida la filtració iniciada amb el correu"

La sentència entén que existix un “quadre probatori sòlid, coherent i concloent” , la qual cosa afirma, sense explicació alternativa raonable, que García Ortiz va mediar en la filtració a la Cadena SER, el 2 de febrer, de l'intent de pacte amb la Fiscalia de Madrid.

Entén que la divulgació, primer del correu i després d'una nota informativa, constituïx una unitat d'acció. “La nota consolida la filtració iniciada pel correu, en realitat "l'oficialitza”", diu. El tribunal estipula que el fiscal general de l'Estat no pot respondre a una notícia falsa mitjançant la comissió d'un delicte de divulgació de dades reservades, que considera que podria lesionar el dret de defensa i la presumpció d'innocència de la parella de Díaz Ayuso.

Dos vots discrepants: "els indicis no són suficients"

Al costat de la sentència, consta el vot particular de les magistrades progressistes Ana Ferrer i Susana Polo, que s'han desmarcat dels seus companys Andrés Martínez Arrieta, Manuel Marchena, Antonio del Moral, Juan Ramón Berdugo i Carmen Lamela. Polo era l'encarregada de redactar-la, però, donada la discrepància, la tasca va recaure en Martínez Arrieta.

Les dos jutges propugnen l'absolució perquè consideren que els indicis apuntats en la sentència majoritària “no són suficients per a arribar a un juí de culpabilitat, sense dubtes raonables”. És a dir, que no està demostrat que García Ortiz filtrara el correu. Tampoc no veuen delicte en la difusió de la nota informativa que, segons subratllen, “no conté informació indegudament revelada" més que la que ja es coneix. A més, consideren "creïbles" i "fiables" els periodistes que asseguren haver accedit a la informació per altres mitjans.

“Es va desmentir una acusació falsa d'actuació il·lícita de la Fiscalia —haver oferit un acord i posteriorment retirar-lo per raons polítiques— impulsada des d'un poder públic, per a tractar de desviar l'atenció sobre la possible defraudació fiscal judicialment investigada i desviar-ne així l'impacte mediàtic. Informar l'opinió pública que això no havia sigut així no era una opció legal, sinó l'única opció legal”, mantenen.

D'altra banda, consideren que la inquietud de la Fiscal Provincial de Madrid, María Pilar Rodríguez, sobre una eventual filtració, només revela "sospites" sense prova i subratllen que "la discrepància essencial" sobre la nota informativa radicava només en moment de la publicació i no en la necessitat de "desmentir-ho".