Sánchez diu a l'OTAN que no apujarà més la despesa en defensa per a assumir el 5%: "No és raonable"

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha enviat una carta al secretari general de l'OTAN, Mark Rutte, per a comunicar-li formalment que Espanya no pot comprometre's a augmentar la despesa en defensa per a assolir l'objectiu del 5% del producte interior brut (PIB), com planteja l'aliança atlàntica als països membres seguint l'exigència del president dels Estats Units, Donald Trump. "No és raonable i seria contraproduent", sosté el mandatari espanyol en la missiva, que arrepleguen les agències Europa Press i EFE.

Esta és la resposta de Sánchez a Rutte, que dimecres passat va remetre a la trentena de capitals aliades l'esborrany de la declaració que haurà d'aprovar-se en la cimera que se celebrarà a la Haia, als Països Baixos, els pròxims 24 i 25 de juny. En la carta, l'espanyol planteja al secretari general de l'OTAN que es faça una excepció amb Espanya o que la meta fixada de despesa militar es flexibilitze i "siga opcional".

Sánchez explica que arribar al 5% és incompatible amb l'estat del benestar a Espanya i amb la "visió del món" que té, i reivindica el legítim dret de cada govern a fer o no determinats "sacrificis", com elevar els impostos a la classe mitjana o retallar serveis públics i prestacions socials. "Com a aliat sobirà triem no fer-los", puntualitza el mandatari socialista, que proposa una alternativa per a no "limitar les ambicions de despesa d'altres aliats".

En l'esborrany remés per Rutte als membres de l'OTAN, s'estableix que tots es comprometen a invertir el 3,5% del PIB anual a qüestions estrictament militars i un altre 1,5% a despeses indirectes relacionades amb defensa, per exemple la protecció d'infraestructures estratègiques, el desenvolupament de la defensa civil o la indústria armamentística. L'horitzó temporal per a aconseguir estes metes, inicialment fixat per al 2032, s'ha ajornat finalment al 2035, d'ací a una dècada.