Rodrigo Terrasa: "Hem passat de ser la riota a no ser res a Madrid"

El periodista Rodrigo Terrassa ha visitat Les notícies del matí per a presentar La ciudad de la euforia, una crònica dels casos de corrupció més destacats en les dues dècades de gestió del govern del Partit Popular a la Comunitat Valenciana, que posa el focus en l'anecdotari de l'etapa i els seus estrambòtics personatges.

"No sabria explicar-me a mi mateix sociològicament què passava ací. Però el que passava ací no ho passava en un altre lloc", ha explicat Terrassa recordant figures com Álvaro Pérez el Bigotes o Marcos Benavent, el ionqui dels diners.

A aquella corrupció atribueix Terrasa un plus de visibilitat per a la Comunitat Valenciana, que la normalitat ha evaporat. "Hem passat de ser la riota a no ser res a Madrid, però beneïda irrellevància", raona el redactor valencià, que treballa a la central del diari El Mundo a la capital d'Espanya i visita València per a presentar l'obra en la Fira del Llibre.

Li agradaria que la crònica es llegira amb el mateix "fàstic i fascinació" que li ha comunicat després de la lectura un antic càrrec del PP. Fàstic per aquella corrupció, a la qual atribueix una quota de responsabilitat al conjunt de la societat valenciana, perquè "quan t'atipes de canapés no tens temps de veure què està passant". I fascinació per les intrahistòries i els seus protagonistes.

El fet que Blasco acabe al mòdul d'infermeria de la presó de Picassent que va inaugurar com a conseller coincidint amb Zaplana, malat de leucèmia, és de pel·lícula de Scorsese

A l'exconseller de Solidaritat i Ciutadania, Rafael Blasco, li atribueix un paper seminal i una trajectòria digna d'"un guió d'HBO". "Que el PSPV l'expulse per sospites de corrupció i el fitxe Zaplana per a armar el seu projecte polític sembla tota una declaració d'intencions (...) però que acabe a la presó de Picassent treballant al mateix mòdul d'infermeria que va inaugurar com a conseller i coincidint amb Zaplana, malalt de leucèmia, em sembla de pel·lícula de Scorsese".

Aspira Terrasa a alimentar amb el seu llibre l'autocrítica d'aquells que participaren d'aquella corrupció, se'n beneficiaren o miraren a un altre costat perquè no els esguitara. Per això ha lamentat la "reivindicació del llegat o el blanqueig de certes figures", com l'expresident Francisco Camps, l'actitud del qual, actuant com si no tinguera cap culpa, ha qualificat "d'inquietant".