La reforma de la llei electoral supera l'últim tràmit abans de passar al ple de les Corts

La reforma de la llei electoral ha superat aquest dimarts l'últim l'últim tràmit abans de passar al ple dels Corts per a la seua votació final. El text  continua sense aconseguir el dos terços necessaris de la cambra per a ser aprovada en ple, ja que Ciutadans continua rebutjant la modificació perquè no inclou la circumscripció electoral única. Per a reformar la llei electoral, calen 66 dels 99 diputats en les Corts, una xifra que no es pot aconseguir si no és amb el vot favorable de la formació taronja.  Al respecte, el diputat de Ciutadans, Juan Córdoba, ha insistit aquest mateix dimarts que la seua formació vol una "llei de màxims”.

El diputat del PP Luis Santamaría, per la seua banda, ha mostrat la seua "profunda decepció" després de llegir la llei i ha assegurat que el seu grup s'ha sentit "exclòs” des del principi de la negociació perquè se li va plantejar "una fulla d'adhesió" amb nou punts, i per no estar d'acord en la rebaixa del llistó electoral, no es va negociar més amb ells. Santamaría a més considera una "imprudència" rebaixar la barrera electoral del 5% al 3% en un moment en què "partits d'ultradreta marxen a plaer per Europa". 

 Fran Ferri (Compromís) i Rosa Mustafá (PSPV) han defensat la "necessitat" de reformar la llei electoral vigent, que data de 1987, i el síndic de la coalició ha destacat que es tracta de decidir si u es vol quedar en eixa data o "avançar en democràcia" rebaixant un llistó electoral que durant anys ha sigut "una barrera antidemocràtica que ha silenciat la veu de milers de valencians". També ha subratllat la incoherència de defendre el principi "una persona, un vot" mentre es "tolera" eixe llistó. De fet, Ferri ha indicat que el seu grup votarà a favor tant d'aquesta proposta com de la de Ciutadans per a la circumscripció única i la del PSPV per a rebaixar exclusivament la barrera electoral perquè estan d'acord amb el que es planteja en les dos.

Antonio Montiel, diputat de Podem, ha remarcat que aquesta llei inclou molts més aspectes que els de rebaixar la barrera electoral, com el vot preferencial o la paritat, i ha recordat a Ciutadans que la seua reforma estatutària no podria, per temps, arribar abans de maig de 2019.

Entre les mesures que van registrar en la proposició de llei destaca la reducció de la barrera electoral del 5% al 3%. A més, introdueix un sistema de vot preferencial mitjançant el qual l’electorat pot expressar la preferència per un màxim de tres candidats o candidates dins de la candidatura elegida. Són les conegudes com a llistes desbloquejades.

En aquesta mateixa línia, la proposició estableix un incentiu en la subvenció electoral per a la tria de candidatures a través del vot directe mitjançant un procés democràtic de primàries obertes a la ciutadania.

Així mateix, la proposta estableix el principi d’igualtat entre dones i homes amb un sistema d’equilibri que garanteix una presència mínima del 40% dels dos sexes. La normativa també preveu diverses millores en aspectes com la campanya i el procediment electorals, i les despeses i subvencions electorals, com ara la realització obligatòria de debats electorals i l’enviament centralitzat de propaganda electoral.