Directes
Ara en la televisió
TRES DE CASA
Ara en la ràdio
LES NOTÍCIES DE LA NIT

El PP assegura que el finançament de PSPV i del Bloc acabaria en juí si no fora per la prescripció

Morera, que aleshores era líder del Bloc, insisteix que no hi havia cap irregularitat en la comptabilitat i que la formació és “molt transparent”.

Císcar ha iniciat les compareixences davant de la comissió de les Corts / Efe

El diputat del PP en les Corts, José Císcar, ha assegurat aquest dilluns que, si no fora perquè el delicte electoral ha prescrit, "en un 95% la recerca sobre el finançament electoral del PSPV i del Bloc acabaria "amb algú al banc dels acusalts, perquè és molt evident". Císcar ha iniciat les compareixences davant de la comissió de les Corts que investiga el finançament electoral del PSPV-PSOE i el Bloc en 2007 i 2008, així com la relació de l'empresa Crespo Gomar amb les administracions públiques i els partits.

Císcar, citat per la comissió per haver denunciat el cas, ha explicat que ho va fer perquè "tota possible corrupció ha de ser investigada, siga del partit que siga". 

Segons ha relatat, el juliol de 2016 el periòdic ABC va contactar amb el PP perquè havia rebut documentació que podria estar relacionada amb el finançament il·legal del PSPV i del Bloc, consistent en fotocòpies de correus, factures i fulls de comptabilitat. El PP va demanar una còpia i, rastrejant en Internet, va comprovar que els actes de partits que figuraven allí s'havien produït i que apareixien noms com l'empresa Crespo Gomar i la seua apoderada Lucía Pascual. Això els va permetre "situar l'epicentre de tot a Gandia" i donar certa "versemblança" a la documentació, ha assenyalat el diputat popular.

A continuació, Císcar ha afegit que un primer informe policial va establir correlacions entre les factures de Crespo Gomar a empreses privades i els treballs de la mercantil al PSPV i al Bloc, i apuntava quin era el modus operandi per al presumpte finançament il·legal. Així, "tot va passar de versemblant a probable". Finalment, ha afegit, un segon informe policial va encreuar la documentació aportada amb la informació fiscal facilitada per diferents empreses i va trobar coincidències, "amb això el que semblava probable va passar a semblar veraç".

Morera nega irregularitats

La comissió ha acordat habilitar el mes de gener per a continuar amb els treballs i afegir més compareixents de Crespo Gomar i peticions de documentació.

El diputat del PP, José Císcar, és qui ha obert les compareixences aquest dilluns. El segon a comparéixer ha sigut l’actual president de les Corts, Enric Morera, que entre 2007 i 2008 era el líder del Bloc. Ha defensat que cap jutjat ha obert la formació que encapçalava cap causa per delictes vinculats amb la corrupció i que la policia no ha registrat mai la seu ni ha fet cap requeriment judicial al respecte.

Morera ha insistit per això que cal ajustar-se als fets i ha recordat que ja va comparéixer en el Senat en la comissió que investiga el finançament dels partits per tal de donar tota la informació necessària al mes de maig. Segons ha explicat, ell era el màxim responsable dels comptes electorals i no hi havia cap irregularitat: “Els nostres comptes s’aprovaven en l’executiva del partit i després es sotmetien al consell nacional, en una mostra claríssima d’una organització política molt transparent. No hem gastat més diners en la campanya que els que reflectim en la nostra comptabilitat pública i que hem presentat al Tribunal de Comptes”, ha manifestat. 

L'exalcaldessa de Dénia, la popular Ana Kringe, estava citada a les 13:30 h i no s'ha presentat, igual que tampoc ha acudit l'exsecretari de finances del PSPV, Josep Maria Catalunya. 

Un sudoku "per a marejar"

Aquesta vesprada ha comparegut el responsable de la campanya del Bloc 2007, Lluís Miquel Campos, qui ha assegurat que "algú ha muntat un sudoku per a generar l'efecte de marejar" respecte al suposat finançament il·legal de Compromís, ja que la resolució judicial determina que no hiha hagut aquestes irregularitats. 

Campos ha qüestionat les acusacions del PP dient que es basen en una documentació "amb esborradures", amb una llista de preus "falsos" i una relació d'empreses per a "quadrar una cosa fictícia" sense que aquestes dades hagen sigut provades.