Oltra nega diferències en el Botànic sobre el requisit lingüístic de la futura llei de funció pública

El Consell no ha aprovat l’avantprojecte de llei de la funció pública encara per un motiu “procedimental”. “No s’ha aprovat per una qüestió tècnica, no per un tema de fons”. Així de clara s’ha mostrat aquest divendres la vicepresidenta i portaveu del Consell, Mónica Oltra, per a justificar que, una setmana més, s’haja aparcat l’avantprojecte de la futura llei de la funció pública. 

Amb aquestes declaracions, Oltra negava qualsevol desavinença entre els dos principals socis del govern del Botànic, el PSPV i Compromís, respecte al requisit lingüístic. “No hi ha cap conflicte, però perquè s’aprove un acord, els expedients han d’estar completats i, en aquest cas no ho estaven”, ha matisat Oltra durant la roda de premsa posterior al ple del Consell.

Inicialment estava previst que l’executiu valencià donara llum verda a l’avantprojecte per a impulsar una llei que està gestant-se des de 2016. Tot i les declaracions de Mónica Oltra, la qüestió del requisit lingüístic per a accedir a la funció pública ha generat debat intern en el Botànic, fonamentalment entre el PSPV i Compromís. 

La nova llei que està redactant-se exigeix certificar el coneixement de valencià, però de manera proporcional al lloc que ocupe cada funcionari nou que accedisca a l’administració de la Generalitat. L’objectiu és garantir l’atenció en valencià a aquella persona que així ho demane. 

En aquest sentit, la portaveu del govern ha apuntat que “allò prioritari és el dret del ciutadà a escollir la llengua en què vol adreçar-se a l’administració”. A pesar de la insistència dels mitjans de comunicació, Oltra ha negat rotundament diferències polítiques entre els integrants del Botànic.