La nova llei d'universitats limita al 20% la temporalitat del personal docent i investigador

El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts l'avantprojecte de la nova llei d'universitats. Aquesta norma substituirà a la de 2001 i "respecta escrupulosament les competències autonòmiques i l'autonomia de les universitats", en paraules del ministre d'Universitats, Manuel Castells aquest dimarts en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres. La norma pretén reduir els contractes temporals del 40% al 20%. Castells ha assegurat que l'avantprojecte es farà públic aquest divendres.

El ministre Castells ha remarcat que s'han fet 70 reunions per buscar el màxim consens i ha recordat alguns objectius del text: Un primer objectiu és la millora de la qualitat universitària en docència, educació i transferència de coneixement i entre altres, la llei reforça el paper de les agències d'avaluació externes, la docència com a mèrit per a la carrera acadèmica o introdueix la figura de professors disingits per atraure talent internacional.

Un segon objectiu mencionat és el de tindre una vinculació més estreta en el teixit productiu i el mercat de treball. En aquest context s'aproxima la relació en l'FP superior i la universitat, amb la creació de centres mixtes, facilita l'aprovació de nous títols i facilita que les universitats puguen donar suport a la creació i participar d'empreses basades en la seua transferència de coneixement.

Un tercer objectiu de la norma és assentar les bases per a posar fi a la precarietat del personal investigador. Entre altres aspectes, Castells ha anticipat que el 55% dels professors permanents hauran de ser funcionaris, es limita el temps de substitució dels professors i es limita la temporalitat màxima del 20% per al personal docent i investigador. En el cas del personal no doctors precaris, es contempla un contracte de tres anys perquè concloguen la seua tesi.

D'altra banda, el ministre de Presidència, Fèlix Bolaños, ha explicat que el govern pretén aprovar 144 normes d'ací a final d'any, de tot tipus. I més d'un terç d'aquestes normes tenen a vore amb compromisos d'Espanya en la UE. Bolaños també ha destacat que "la Comissió Europea i l'FMI parlen que en 2022 Espanya serà el país que més cresca i volem que aqueix creixement vaja acompanyat amb cohesió social". I ha confiat en que aquesta recuperació arribe a tots.

Poc abans, la ministra portaveu del govern, Isabel Rodríguez, ha anunciat l'autorització d'obres per a la construcció de plataforma del corredor Mediterrani d'alta velocitat de Múrcia a Almeria. Aquest tram tindrà una inversió de 197 milions d'euros.