Martínez Mus: "No hem avançat pràcticament res en cap de les obres dures que té pendents la CHX"

Quan fa deu mesos de la dana, el conseller de Medi Ambient, Infraestructures i Territori, Vicente Martínez Mus, ha fet este divendres un balanç agredolç dels treballs de recuperació. El mateix que destaca el bon ritme de la recuperació de les infraestructures i el retorn progressiu de la normalitat en la mobilitat, lamenta la falta de progressos en les "obres dures", com les canalitzacions de barrancs pendents. "Estem preparats [davant d'una nova dana]?. No. No hem millorat massa [en grans obres]. M'he frustrat molt cada vegada que he tingut converses amb la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), perquè he vist que no han canviat el ritme", ha explicat Martínez Mus en Les notícies del matí. Retrau a la CHX que no haja aplicat els mateixos processos d'emergència que ha activat la Generalitat i "ni tan sols ha declarat urgent les obres". Com a exemple ha posat la canalització del barranc de la Saleta que, segons ha recordat, continua en la fase d'estudi fase d'integració paisatgística, quan és una obra clau que considera que canviat l'impacte de la dana a Aldaia. "S'havia d'haver impulsat. No estarien acabades hui? Segur. Però hauríem fet passos. No obstant això, no hem avançat pràcticament res en cap de les obres dures que té pendents la CHX", ha lamentat.

Així mateix, ha contraposat la recuperació de la xarxa viària i de metro competència de la Generalitat, amb la incertesa sobre les solucions definitives per a vies com l'A-3 o el futur de línia de rodalia C3, competència del ministeri de Transports. "Ens preocupa. Ni té data encara ni sabem quan podran anunciar que s'acabarà", ha afirmat Mus. Reconeix, però, una comunicació fluida amb el ministre Óscar Puente, però no gens amb les titulars de Medi Ambient, Teresa Ribera i la seua substituta, Sara Aagesen. "Em sembla incomprensible que en deu mesos no m'haja pogut reunir ni en la ministra anterior ni actual del ram", ha lamentat Mus, que ha qualificat de "molt trist" i "lamentable" la falta de diàleg amb el govern central. "Hauríem de mirar al mateix lloc i no està sent així", ha advertit.

Em sembla incomprensible que en deu mesos no m'haja pogut reunir amb les ministres de Medi Ambient

En el llistat de retrets a l'executiu central ha justificat també l'activació d'un nou mecanisme perquè els ajuntaments puguen executar obres d'emergència a través de l'empresa pública Tragsa, de la Generalitat. Una fórmula que s'ha pensat per a resoldre a curt termini la reparació del clavegueram. L'Ajuntament d'Albal ha sigut el primer a adherir-s'hi. "S'arrimava l'estiu i ens preocupava que el mecanisme de subvencions del govern no estava funcionant, era massa lent [per la possibilitat de pluges torrencials a la tardor]. Les memòries les presentaren al gener, però entrem en setembre i no les han pogudes implementar. Si a eixa tardança sumem la de les contractacions, es faria etern [...]. Ara, l'Ajuntament elegix Vaersa com a mitjà propi, com passa en [l'empresa pública estatal] Tragsa i juntament amb la declaració d'emergència. Això fa que en poques setmanes es puguen posar en marxa les obres, que en alguns ajuntaments és tota la xarxa [de clavegueram]", ha detallat.

Mus ha anticipat que "en les pròximes setmanes" els ajuntaments "poden tindre capacitat" per a activar estes obres urgents i resoldre l'estancament que, al juí seu, afecta la bossa de 1.700 milions que el govern central ha injectat els consistoris perquè "no estan trobant la fórmula per a dinamitzar inversions". "No volem que passen en una cosa bàsica com el clavegueram, quan vam aconseguir que no generar problemes en els pitjors moments", ha insistit.

Pel que fa a les obres de recuperació, competència de la seua cartera, ha subratllat que, malgrat que per fora algunes semblen similars, en totes s'han implementat fórmules per a preparar-les millor cap al futur, i fins i tot, monitorar el seu comportament en temps reals davant noves crescudes.

El protagonisme està en la matèria, no en mi

El conseller, que està assolint un protagonisme creixent en previsió de la dimissió del vicepresident Gan Pampols, s'ha llevat importància. Entén, diu, que la visibilitat és circumstancial i el protagonisme està "en la matèria [de la seua competència], no en mi". Alhora, ha destacat el treball del conjunt del Consell i d'àrees secundàries en presència mediàtica en el cas de la Conselleria de Sanitat. "El conseller no s'ha posat medalles. Però que no hi haja hagut problemes de salut pública en una situació com la que vam patir, ni per als malalts crònics, no li lleva un mèrit a la Conselleria, sinó que li'n dona", ha destacat.