El TSJCV rebutja investigar Carlos Mazón per la gestió de la dana i torna la causa al jutjat de Catarroja

El ple de la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJCV) ha rebutjat, per unanimitat dels cinc membres, investigar l'expresident de la Generalitat Carlos Mazón per la seua actuació durant la dana en no apreciar “un fonament sòlid i objectiu” dels fets descrits en l'exposició elevada per la jutgessa de Catarroja perquè no “manifesten caràcter de delicte”.

Els magistrats del TSJCV conclouen que Mazón no tenia una "posició de garant" perquè la legislació no li atribuïx deures específics en la gestió de l'emergència i tampoc veuen indicis que acrediten la seua participació en l'enviament de l'ES-Alert a la població el 29 d'octubre de 2024, segons han explicat des del TSJCV.

L'escrit judicial, assenyala que no és “insensible a la tragèdia ocorreguda” i admet la necessitat de les víctimes d'“obtindre justícia i reparació”, però precisa que només pot analitzar la responsabilitat de l'excap del Consell “des d'una perspectiva jurídica i penal” i no moral o política. La resolució, que pot ser recorreguda davant del TSJCV en el termini de tres dies, no es pronuncia sobre les possibles responsabilitats dels dos investigats, l'exconsellera Salomé Pradas i l'exsecretari autonòmic Emilio Argüeso, i exposa que la instrucció de les diligències ha de prosseguir en el tribunal d'instància de Catarroja.

Així ho arreplega una resolució judicial que consta de 70 pàgines i que respon a l'exposició raonada que va elevar el passat 24 de febrer la jutgessa de Catarroja que instrueix la causa penal de la dana, en la qual sol·licitava al TSJCV que investigara l'expresident, que encara manté la condició d'aforat perquè és diputat en les Corts.

Esta decisió del TSJCV "no significa que el procediment no puga continuar" en el jutjat de Catarroja: "Al contrari, pot i deu prosseguir per a resoldre amb llibertat de criteri", exposa la resolució, que alhora elogia l'"esforç i la laboriositat" de la instructora, Nuria Ruiz Tobarra.

Els magistrats assenyalen que és indispensable que hi haja indicis "reforçats" de criminalitat i una "individualització concreta de la conducta" susceptible de retret penal, perquè "no basta qualsevol sospita o conjectura" ni són "suficients les possibilitats, més o menys pròximes, o les al·lusions indirectes".

La sala admet que les víctimes "estan necessitades d'aconseguir l'esclariment de la veritat i d'obtindre justícia i reparació", però insistix que l'únic "instrument d'anàlisi" és el Codi Penal i ha de basar-se en els "principis de legalitat i culpabilitat".

En este cas, indica, ha de determinar si els fets que s'atribuïxen en l'exposició raonada de la instructora respecte de l'aforat encaixen amb el delicte d'homicidi imprudent, en la seua modalitat de comissió per omissió, perquè "no tota conducta política o socialment discutible i, fins i tot si és el cas, reprovable, té encaix en un precepte penal".

Sense infringir la llei d'emergències

I després d'analitzar la legislació aplicable, el tribunal conclou que no es dona en l'aforat la posició de garant exigible per a apreciar una actuació comissiva per omissió per part seua: "No cal concloure que el president de la Generalitat infringira deures jurídics específics derivats d'una obligació legal", indica en coincidència amb els arguments de la Fiscalia Superior.

Segons la sala, la legislació autonòmica no assigna al cap del Consell uns deures específics dins de la normativa relativa a la protecció civil i a la gestió d'emergències, sinó que fa recaure el comandament únic de l'emergència en el titular de la conselleria competent en eixa matèria.

"Sense prejutjar altres possibles responsabilitats, és clar que el president de la Generalitat no va incórrer en infracció d'una norma legal en matèria d'emergències en no atribuir-se-li cap deure específic en este àmbit", assenyala la sala, que aclarix que la llei d'emergències només contempla la "facultat" del cap del Consell de declarar la situació d'emergència catastròfica, però esta "mai va ser declarada" per Mazón.

L'enviament del ES-Alert

Sobre la possible participació de l'expresident en l'enviament del missatge d'alerta la població, "que suposaria la desaparició de la conducta omissiva per a la seua transformació en activa", els magistrats consideren que les consideracions de la instructora en la seua exposició raonada "es mouen en el terreny de la mera conjectura".

Per al tribunal, eixos arguments estan "orfes de l'acreditació indiciària que l'assumpció de la competència per la sala requereix", perquè no cal entendre que ni el to dels missatges remesos eixe dia a la consellera per qui era cap de gabinet de Mazón, José Manuel Cuenca, ni la proximitat personal i professional entre ells dos servisquen per a "verificar la concurrència d'indicis, i molt menys sòlids, de la participació" de qui era en eixe moment president en l'enviament de l'ES-Alert.

"Conseqüentment, davant de l'absència de qualsevol indici mínimament fundat o dotat de mínima versemblança, sobre la participació de l'aforat en l'enviament de l'ES-Alert, tampoc des d'esta perspectiva podrà la sala declarar-se competent per a conéixer de la causa", assenyala la resolució.

El dinar de Mazón

La sala civil i penal del TSJCV també analitza altres aspectes de l'exposició raonada de la instructora pels quals esta aprecia una possible responsabilitat penal de l'expresident, com la "prolongació del menjar" que va mantindre en un restaurant el dia de la dana i la seua "situació d'alienitat als esdeveniments criticada en l'exposició".

"Poc o res pot dir-se des d'una perspectiva jurídica i penal i molt, segurament, des d'altres òptiques. Però no ens correspon, com bé anota l'òrgan remissor, analitzar la conducta de l'aforat des d'un punt de vista moral o polític", indica.

En eixa línia, la responsabilitat penal de Mazón "no pot derivar del càrrec que ocupava, en cap moment es va trobar en posició de garant, ni tan sols […] pel que fa a la coordinació de les conselleries en cas d'emergències", indica.

En l'escrit judicial s'indica que "la responsabilitat penal decau per més que gran part de les negligències descrites puguen ser censurables moralment, socialment o administrativament".