La legislatura tanca la sense condonació del deute autonòmic, la llei de funció pública o la llei d'indústria

L'actual legislatura, que arriba a la fi després de la dissolució de les Corts i la convocatòria d'eleccions generals per al pròxim 29 de novembre, s'ha tancat sense l'aprovació de nous pressupostos generals de l'Estat (PGE) per primera vegada en la història democràtica. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha governat amb els comptes del 2023, que s'han prorrogat any rere any a l'espera d'uns nous que no han vist la llum en cap dels últims exercicis.

Els PGE del 2023 es van prorrogar automàticament per tercera vegada el passat 1 de gener. En l'últim Consell de Ministres de l'any 2025, l’executiu va aprovar un acord pel qual s'establien els criteris d'aplicació de la pròrroga per al 2026 dels pressupostos del 2023, ja que el 2024 i el 2025 no es van aprovar uns nous comptes públics.

A més, l'aprovació de la reforma del finançament autonòmic ha quedat finalment en l'aire per l'avançament electoral. Malgrat que a principis de setembre el Consell de Política Fiscal i Financera havia donat llum verda al projecte —amb suport de Catalunya i les Canàries— el Consell de Ministres no ha aprovat el projecte i, per consegüent, no s'ha remés a les Corts Generals perquè el convaliden.

Cauen diverses lleis en tràmit parlamentari

A causa de l’avançament electoral, diverses lleis o mesures que estaven en tràmit parlamentari han decaigut, com la condonació del deute autonòmic, la llei de funció pública o la llei d'indústria. 

Tampoc arribarà a tramitar-se en esta legislatura el projecte de llei per a transposar una part de la nova directiva europea de l'IVA en l'àmbit de l'economia digital. En la mateixa línia, també en queda exclòs el projecte de reformar diverses lleis tributàries en matèria de responsabilitat patrimonial de l'Estat per danys derivats de la infracció del dret de la Unió Europea.

En l'àmbit laboral, alguns projectes i proposicions de llei que no voran culminar la tramitació seran el de l'estatut de les persones en formació de pràctica laboral, la reforma per a concedir jubilacions anticipades sense penalitzacions a treballadors amb més de quaranta anys cotitzats o la norma per a recuperar la bonificació de les quotes patronals de la Seguretat Social per als empresaris de Ceuta i Melilla.

Queda pendent la reforma del registre horari

La reforma del registre horari encara podria vore la llum malgrat la convocatòria d'eleccions. La intenció del govern espanyol és aprovar esta reforma per reial decret, per la qual cosa no requeriria convalidació ni al ple del Congrés ni en la Diputació Permanent, que és la que vetla pels poders de la cambra quan les Corts Generals estan dissoltes o han expirat el mandat.

Les investigacions sobre la dana o l'apagada decauen

Amb este gir parlamentari, decauen també les comissions d'investigació sobre la gestió de la dana del 29 d’octubre del 2024, les conegudes com a clavegueres de l'Estat i l'espionatge amb el programa Pegasus. Això també afecta els atemptats jihadistes del 17 d'agost del 2017 a Catalunya i l'apagada que va afectar la península Ibèrica el 28 d'abril del 2025, de manera que no es podran aprovar conclusions.

Amb l'avançament de les eleccions generals al 29 de novembre es posa fi a la legislatura amb més comissions d'investigació al Congrés. En total s'han obert sis òrgans d'este tipus per a la cerca de responsabilitats polítiques, però cap ha aconseguit il·luminar conclusions.

En el cas de la comissió que investiga la gestió de la catàstrofe del 2024 a la província de València, que treballava des de maig del 2025, s’havia pactat que tancaria les compareixences en el president del govern espanyol, Pedro Sánchez. Els comissionats van dividir els seus treballs en dos parts: una per a l'anàlisi de la gestió de la catàstrofe i una altra per a la reconstrucció, però no han tingut temps de concloure ni tan sols la primera.