La jutgessa de la dana torna a rebutjar reclamar les comunicacions a Bernabé i acusa Pradas de "clara elusió de responsabilitats"

La jutgessa que investiga les responsabilitats penals per la dana ha tornat a rebutjar la sol·licitud pequè demane la delegada del govern espanyol Pilar Bernabé, l'aportació voluntària del registre de telefonades i comunicacions del 29 d'octubre de 2024, segons ha exposat en una resolució en què desestima els recursos dels dos investigats, l'exconsellera de Justícia i Interior Salomé Pradas i l'exsecretari autonòmic Emilio Argüeso, contra una decisió anterior de la magistrada, del 22 de juliol.

En aquell moment, la titular del jutjat d'instrucció 3 de Catarroja (Horta sud) va accedir a sol·licitar l'aportació voluntària dels whatsapps del 29-O al president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), Miguel Polo, perquè este ja havia entregat la factura i el registre de les telefonades en la comissió d'investigació de les Corts.

En la nova resolució, Nuria Ruiz Tobarra, es reitera en la seua argumentació: l'aportació dels missatges o de la informació i dades sobre les comunicacions és voluntària, Bernabé i Polo "són testimonis", no parts en el procediment, i la petició de les comunicacions "no es pot sustentar en un efecte reflex respecte de l'actuació dels investigats" (Pradas i Argüeso).

Acusa els imputats de "despaçament i elusió de responsabilitats en la vigilància dels barracs"

Ruiz Tobarra es recrea particularment en desmuntar el recurs de la defensa de Pradas, a qui retrau "la inconcreció" i el fet que s'argumente des "d'una premissa errònia", pel "clar desplaçament i elusió de responsabilitats" en la vigilància dels barrancs, que recorda era obligació dels imputats, que des de la preemergència i l'activació del Pla d'Inundacions ostenten la posició de garants respecte de la seguretat civil. Als investigats els censura la reiteració en la petició d'imputar Bernabé i Polo, tot i el rebuig de la magistrada, confirmat per l'Audiència Provincial de València.

En el cas de la delegada del govern, advertix que la petició no s'ha motivat convenientment, és imprecisa i "merament genèrica". Recorda que en la declaració com a testimoni, el 14 d'abril de 2025, Bernabé va al·legar que el mòbil en què constaven les telefonades era personal, "la qual cosa impedeix per este Tribunal d'Instància reiterar este oferiment d'aportació dels missatges".

Pel que fa al recurs d'Argüeso, adverteix que no aporta cap indici que pose en qüestió la veracitat del testimoni de Bernabé que justifique reclamar-li les telefonades. La defensa de l'exsecretari autonòmic sustentava la petició en l'acusació que Bernabé empraria de manera selectiva el seu registre de telefonades "per a sostindre afirmacions perjudicials per a persones investigades". La jutgessa nega esta insinuació perquè, difícilment es pot sostindre "si no es va aportar per la testimoni el llistat".