La jutgessa de la dana cita tres funcionaris per a aclarir si Argüeso coneixia l'oferta d'agents per a vigilar els barrancs

La jutgessa de la dana ha citat a declarar tres funcionaris de l'Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències (AVSRE) per a aclarir si el seu superior, l'exsecretari autonòmic d'Emergències, Emilio Argüeso, un dels dos investigats en la causa penal, coneixia l'oferiment de la Direcció de Medi Natural (Conselleria de Medi Ambient) de facilitar-los agents mediambientals perquè vigilaren els rius i barrancs el 29-O. La magistrada estima la pretensió de l'acusació del sindicat CGT contra el rebuig de la defensa d'Argüeso, amb dures crítiques a l'escrit del seu lletrat, que ha qualificat "d'ABSURDA" (en majúscules) la diligència.

La magistrada, contra l'argument de l'advocat, accepta que la diligència és útil per a posar llum sobre la traçabilitat de la comunicació interna amb què el director general de Medi Natural, Luis Gomis, va traslladar l'oferta, seguiment —recorda— que ha avalat l'Audiència de València. La magistrada subratlla que el seguiment informàtic d'esta comunicació ha evidenciat que va arribar a l'AVSRE i es va obrir, per la qual cosa la sol·licitud de compareixença dels testimonis és oportuna.

La magistrada recorda que l'AVSRE aparentment va ignorar l'oferta de Medi Ambient, tot i la situació d'emergència hidrològica al riu Magre i al barranc de Poio, i va optar per la vigilància amb mitjans propis (els bombers forestals que es van retirar vora les 15:00 hores), encara que el dia anterior (28 d'octubre) la mateixa AVSRE havia demanat verbalment a la conselleria els agents, a través de la cap Servici de l'112 Inmaculada Piles, subordinada d'Argüeso. Medi Ambient els va instar a fer la petició per escrit, però segons recorda la magistrada Nuria Ruiz Tobarra, esta sol·licitud no es va fer ni el 28 ni tampoc el 29 d'octubre. I això, tot i la insistència de Gomis en una comunicació interdepartamental al migdia del dia 29.

Ruiz Tobarra recorda que Argüeso és un dels directors del Pla Especial d'Inundacions (juntament amb l'exconsellera Salomé Pradas), la qual cosa li atribuïx la condició de "garant" cap a la ciutadania, i critica el seu advocat per insistir en la teoria de la gestió de l'emergència des d'una "bambolla" aïllada, projectant una mirada cap al càrrec, com a una secretaria autonòmica "pràcticament buida en el seu contingut", amb ànim "exculpatori".

"Evident" descoordinació amb les conselleries

En tot cas, la ignorància de l'orde no allibera la responsabilitat sobre Argüeso, segons la jutgessa, que recorda que el Pla d'Inundacions l'obliga a coordinar el control i vigilància dels barrancs. "No es pot fer dependre de l'obertura d'un correu, ni de la comunicació al superior a través d'una jerarquia de diversos llocs administratius, el fet que no es fera ús del recurs que suposava els agents mediambientals", assegura.

No obstant això, per a la magistrada "és evident" que no hi va haver coordinació, no ja amb la Conselleria de Medi Ambient, sinó tampoc amb la de Servicis Socials, Agricultura o Educació, tot i la implicació que esta suposada negligència va tindre en diverses morts, entre les que cita les persones que depenen de teleassistència o les de la residència de Paiporta.

Una gestió "difícilment comprensible"

Esta actitud, que fa extensible a Pradas, la considera "difícilment comprensible" i la contrasta amb la capacitat d'anticipació del servici de meteorologia d'À Punt, que va instar la radiotelevisió pública a preparar-se per l'episodi històric amb cinc dies d'antelació.

A Argüeso l'acusa específicament d'haver minimitzat el risc per a la ciutadania, segons revelen els whatsapps que va intercanviar aquell dia, alhora que sí que s'implicava en gestions personals, com la recerca d'una via segura perquè càrrecs de Presidència (José Manuel Cuenca i Cayetano Garcia) aplegaren amb seguretat a Xàtiva la vesprada de la dana.