Ignacio Martínez, sobre la consulta en educació: “Les dos llengües guanyen, açò no és una competició”

El director general d’Ordenació Educativa i Política Lingüística, Ignacio Martínez, ha defensat la celebració de la consulta sobre la llengua base en educació que, diu, dona resposta a la “diversitat” de la Comunitat Valenciana i “s’allunya de models únics imposats”, en referència a la coneguda com a llei del plurilingüisme que va posar en marxa l’anterior govern del Botànic —format pel PSPV i Compromís—. Arran de les crítiques que ha rebut dels partits de l’oposició, que creu que “han tractat de generar conflicte”, ha argumentat que els resultats demostren que “les dos llengües guanyen”. “És un model molt equilibrat i açò no és una competició”. 

“No ha sigut una llei imposada, perquè hem donat a triar. Hem creat un mapa lingüístic en el qual les famílies trien si volen estudiar en valencià o castellà com a llengua principal, i a banda aprendran també les altres dos. Abans, hi havia un model únic en cada centre”, ha afirmat. 

En una entrevista este divendres en Les notícies del matí, Martínez ha assegurat que la participació —del 58,61% de 579.000 famílies convocades— ha sigut “molt satisfactòria” i que han eixit els resultats que esperaven. El 6 de març, la Conselleria d’Educació va donar a conéixer els resultats de la consulta, que reflecteixen que el 50,5% de les famílies van votar pel valencià com a llengua base per a l’educació dels fills i filles i el 49,5% van apostar pel castellà. “Hem vist que el resultat és un 50-50 global, però si analitzem per municipis o comarques i províncies el resultat és molt divers”, defensa. 

Davant de la preocupació que han traslladat les famílies sobre si els fills i filles podran estudiar en la llengua votada, el director general ha explicat que la consulta permetrà que el 98-99% de l’alumnat puga estudiar l’idioma escollit i que s'analitzaran els casos de l’estudiantat afectat. “La tria de la llengua base no és un dret absolut. Hem de tindre en compte el marc jurídic en el qual ens movem. (...) Es farà en funció de les possibilitats organitzatives. S’ha de tendir al fet que la màxima possibilitat puga veure satisfeta la casuística, però analitzarem cada cas per a aconseguir el 100%”, ha detallat. 

Al llarg de l’entrevista, ha reiterat que l’anterior model educatiu “imposava” el valencià en les zones castellanoparlants, amb un 25% de les assignatures, de la mateixa manera que es feia en les zones valencianoparlants. “Per a poder introduir una llengua en un territori on històricament no s’ha parlat, primer hem de crear actituds favorables cap a la llengua, no podem imposar-la. Si la imposem, podem tindre un problema. Per a evitar que passe, s’han de fer passets a poquet a poquet. No es pot fer tot de colp”, ha asseverat.