Directes
Ara en la televisió
MERIDIÀ ZERO
Pròximes emissions
07:00
FEM BANDA
Notícies

Guerra contra l'algoritme: la lluita per posicionar idees es trasllada a les xarxes socials

Un grapat de comptes i gurus fan pedagogia sobre el funcionament de les xarxes per a ajudar a gestionar el torrent d'impactes pel 29N i evitar caure en la trampa d'alimentar discursos rivals

Guerra a l'algoritme / Marta Pascual

Cada segon que mires compta. Cada interacció que fas, també. Els missatges polaritzadors són la trampa per a captar l'atenció i la teua reacció, en forma de comentaris o cites, és la via ràpida per a donar-los visibilitat. Les xarxes socials s'han omplit d'indicacions com estes, fent pedagogia sobre els algoritmes en la campanya del 29N a fi d'evitar que els usuaris acaben visibilitzant missatges contraris a la seua ideologia.

La iniciativa, present des de fa setmanes en desenes de missatges d'advertència en xarxes socials, prové d'una altra campanya electoral, les presidencials del Brasil. André Janones, el responsable de l'estratègia digital de Lula da Silva, va instruir els simpatitzants per a invisibilitzar els missatges de la campanya rival de Bolsonaro, amb recomanacions tan senzilles com sovint contraintuïtives: si es vol penalitzar un post, és millor ignorar-lo que desmentir-lo, i no fer-hi cas és més útil que blocar el compte que l'ha publicat.

L'assessor brasiler de Lula va trobar en els canals de WhatsApp el revulsiu contra Bolsonaro. Els partits polítics espanyols han intentat emular, amb més o menys fortuna, la crida a les bases des de grups de missatgeria oberts a la ciutadania, que inoculen argumentaris, donen context i traslladen consignes amb l'objectiu de colonitzar espai; des de l'univers digital cap a l'opinió pública. Via WhatsApp hi ha Pau, casa i treball, de Podem (30.000 seguidors), els Frontamplistes (66.000) i el canal oficial del Partit Popular (7.500). Santiago Abascal (Vox) preferix Telegram amb un compte de difusió entorn de si mateix (39.800 seguidors) si bé és l'ultra Alvise Pérez qui reunix més subscriptors en esta xarxa (més de 600.000).

Un grup de comptes i gurus tecnològics han ocupat l'espai d'André Janones en l'ecosistema digital espanyol. La força de la gent, un canal de WhatsApp organitzat per simpatitzants del PSOE (88.000 seguidors) va aconseguir viralitzar uns quants consells per a "deixar sense oxigen a l'extrema dreta" en les xarxes quan encara estàvem en precampanya.

Entre els comptes més actius en l'objectiu de formar els usuaris destaca l'expert en tecnologia Marcelino Madrigal, que ha convertit el seu panell d'X en un manual de guerrilla per a desmuntar l'algoritme. No compartir, no citar, no respondre a les provocacions, evitar furgar en el perfil, intentar no veure els seus vídeos o obrir els enllaços són alguns dels consells elementals per a evitar que la indignació contra un discurs l'acabe viralitzant. "No podeu aguantar i voleu contestar i dir-los que són patètics? Feu una captura del tuit i publiqueu-lo amb la vostra imatge", explica l'expert en una de les seues publicacions.

Des que va compartir esta advertència, dies abans de l'inici de la campanya electoral, xarxes com X, Telegram, TikTok, Instagram o Facebook s'han saturat de continguts de tota mena buscant el pescaclics a través d'una reacció. Discursos, imatges i vídeos elaborats en fred per a buscar la reacció "en calent" que els faça massius amb vista al 29N.

Ja a primers de novembre les xarxes socials de Ganar Alcorcón havien difós un seguit de consells per a "domar l'algoritme". "Només veu dos coses: quant de temps et quedes i si reacciones, és l'única moneda que té", expliquen en un vídeo que també advertix del risc de caure en la trampa de missatges prefabricats per a forçar reaccions de ràbia perquè "sense adonar-te et convertixes en altaveu i estàs apujant el volum del que detestes."

"Passa'l, silencia, dona-li a 'no m'interessa', no li regales ni tres segons, ni un toc, i quan veges un vídeo que diu allò que t'interessa, llavors sí: mira'l complet, compartix-lo o envia'l per privat als teus grups de WhatsApp", recomanen.

En realitat, moltes d'estes indicacions venen de lluny. En el 2020 les resumia el compte @nolesdescasitoe en el marc d'una campanya contra la difusió de discursos d'odi impulsada per La Intersección, un col·lectiu d'investigació digital i noves narratives.

Madrigal va més enllà i repassa els coeficients de recompensa i penalització associats a l'algoritme d'X, en funció del tipus d'interacció. Per exemple, una resposta val cinc vegades un "m'agrada" [5 punts contra 0,708] i si les dos parts se seguixen, encara suma més. Este sistema d'indicadors numèrics, anomenat Phoenix, el va fer públic en maig la xarxa social d'Elon Musk i el va actualitzar l'agost.

Furgant en el codi, este expert en tecnologies de la informació minimitza el valor d'inserir l'enllaç d'un post per a amplificar el missatge, una de les estratègies que més s'han divulgat en les últimes setmanes. Molts la defenen com una via per a amplificar discursos pròxims i reconfigurar el feed —la secció central de la pàgina d'inici d'algunes xarxes que mostra les publicacions actualitzades de qui se seguix— a fi "d'alliberar-lo" de missatges rivals, a voltes generats per bots, comptes programats sota identitats humanes falses dissenyades precisament per a situar missatges.

Però Madrigal advertix que l'algoritme treballa amb prediccions i precisa que, tot i que copiar un enllaç puntua, el factor que multiplica l'impacte no és el clic en si, sinó la probabilitat que X atribuïx a esta acció a partir de l'historial de comportament de cada usuari. És a dir, no suma mecànicament les interaccions, sinó que estima la probabilitat de les accions, segons diferents coeficients de ponderació, i encara més: tot i que l'algoritme assigna un valor a l'acció de copiar enllaç no li'l dona al fet d'apegar-ho. Donaria el mateix fer-ho una vegada que vint des d'un mateix compte.

Consells com estos, siga per a X, Telegram o Facebook, volen situar l'usuari real en el centre de l'acció d'un ecosistema digital cada vegada més dominat per la difusió de la mentida a través de bots, i imatges i vídeos fraudulents construïts amb la intel·ligència artificial, que alguns partits han acabat incorporant com a ferramenta de campanya.

"Granges" de bots, campanyes opaques i guerra híbrida

La realitat està avançant-se a algunes distopies. Ho evidencien exemples com la minigranja de bots, suposadament dissenyada per a influir en l'opinió pública a Amèrica Llatina, que va revelar l'arrest per feminicidi de Fernando Cerimedo, fundador de La Derecha Diario amb l'espanyol Javier Negre; l'ús de dades personals de milions d'usuaris de Facebook per la consultora Cambridge Analytica, que s'ha vinculat a campanyes a favor de Donald Trump, i el referèndum del Brexit o les denúncies recurrents d'ingerència electoral contra Rússia per a desestabilitzar països europeus.

Al setembre, el Parlament Europeu va donar suport a crear un centre per a la resiliència democràtica en la UE, per a protegir els estats contra este tipus d'atacs, que s'associen amb accions de guerra híbrida. L'informe base menciona Moscou, però també Bielorússia, la Xina, l'Iran i Corea del Nord.

També et pot interessar