El govern reforma la llei d'asil i d'estrangeria després de la crisi migratòria a Ceuta

El Govern ha donat llum verda este dimarts als avantprojectes de llei d'asil i de reforma de la llei d'estrangeria amb un "enfocament garantista" de respecte als drets humans de les persones migrants i amb l'objectiu de respondre "millor" a la realitat del "fenomen migratori".

El Consell de Ministres ha aprovat en primera volta els dos avantprojectes per a adequar la legislació espanyola al Pacte Europeu de Migració i Asil que es va aprovar en 2024, segons ha informat este dimarts el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska.

Les iniciatives, aprovades després de la crisi migratòria ocorreguda a Ceuta amb l'entrada massiva de milers de persones el 30 i 31 de juliol, busquen comptar "amb un sistema de protecció més àgil, eficaç, ordenat i garantista que responga millor a la realitat del fenomen migratori sense reduir les garanties de persones sol·licitants i beneficiàries".

Persecució per gènere o discapacitat, noves motivacions per a demanar l'asil

Segons ha avançat el ministre, l'avantprojecte de llei d'asil actualitza i precisa l'estatut de refugiat i les situacions de protecció, incorporant derivades com la persecució per gènere o discapacitat. D'altra banda, distingix entre un procediment ordinari d'examen, un altre accelerat de tres mesos i un altre de frontera que resoldrà les peticions en un termini màxim de dotze setmanes. En eixe temps el sol·licitant estarà a disposició de les autoritats i en cas de denegació es facilitarà el seu retorn.

L'enfocament "garantista" per als sol·licitants de protecció, ha matisat el ministre, farà compatible la protecció a les fronteres europees amb el respecte dels drets humans i, particularment, el superior dels menors. Grande-Marlaska ha advertit que "serà molt excepcional que siga possible un procediment de protecció internacional amb menors en frontera".

Triatge obligatori

Pel que fa a la reforma de la llei d'estrangeria, es modifica la part relativa als drets fonamentals i s'incorpora la figura del triatge, el procés de replegada d'informació d'estrangers que travessen irregularment la frontera, que la nova legislació europea contempla com a obligatori. En este triatge la persona estrangera serà identificada, se li prendran dades biomètriques, passarà un reconeixement mèdic, un examen de vulnerabilitat, i un altre de seguretat.

Espanya reduirà a 72 hores, prorrogables només sota autorització judicial, el termini màxim dins en nou marc europeu perquè la persona estrangera pot estar en un centre d'internament mentre es resol el procés, contra els set dies que permet la nova legislació europea. L'objectiu és, segons Grande-Marlaska "limitar el mínim indispensable el termini en què la persona estrangera estiga en instal·lacions policials".