El govern espanyol prorroga un any el termini perquè els fills i nets d'exiliats puguen demanar la nacionalitat

El govern ha aprovat este dimarts prorrogar durant un any el termini perquè els fills i nets d'exiliats espanyols puguen sol·licitar la nacionalitat espanyola. La llei de memòria democràtica de l'any 2022 preveu un termini per a sol·licitar la nacionalitat, que venç a l'octubre del 2024 i que ara prorrogaran. Fins ara s'han presentat 30.000 sol·licituds.

Així ho ha explicat hui el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, que ha justificat la pròrroga en la necessitat de “donar més temps” i ha recordat, a més, que la llei ja preveia la possibilitat d'ampliar els terminis. En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, s'ha mostrat convençut que la pròrroga és una “magnífica notícia” que “serà aplaudida pels espanyols que tornen a assumir que són de nou espanyols amb tots els paràmetres legals establits”.

La llei de memòria democràtica estableix que els nascuts fora d'Espanya de pare o mare, avi o àvia, que originàriament hagueren sigut espanyols, i que, a conseqüència d'haver patit exili per raons polítiques, ideològiques o de creença o d'orientació i identitat sexual, hagueren perdut o renunciat a la nacionalitat espanyola, poden optar a la nacionalitat espanyola, a l'efecte de l'article 20 del Codi Civil.

Igualment, poden adquirir la nacionalitat espanyola els fills i filles nascuts a l'exterior de dones espanyoles que van perdre la nacionalitat per casar-se amb estrangers abans d'entrar en vigor la Constitució del 1978 i els fills i filles majors d'edat d'aquells espanyols als quals els van reconéixer la nacionalitat d'origen en virtut del dret d'opció d'acord amb què es disposa en la present llei o en la disposició addicional setena de la Llei 52/2007, de 26 de desembre.

El ministre Torres també ha anunciat que el Consell de Ministres d'este dimarts ha aprovat una subvenció d'1.150.224,44 euros per a continuar els treballs de recerca i exhumació a Cuelgamuros.