El govern, Junts i ERC reclamen que la llei d'amnistia s'aplique ja i el PP diu que la resolució no examina la constitucionalitat ni l'oportunitat política

La decisió de la justícia europea sobre la llei d'amnistia ha provocat una cascada de reaccions polítiques a Catalunya i al conjunt d'Espanya. El govern català, Junts i ERC, però també el govern espanyol i el PP, han eixit poc després de fer-se públic el pronunciament judicial per a analitzar-ne les conseqüències.

Bolaños: la llei "només s'haurà complit plenament quan s'aplique als líders polítics" del procés

En nom del govern espanyol ha parlat Félix Bolaños, ministre de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, que ha expressat la satisfacció de l'executiu pel pronunciament. "Amb esta sentència, l'amnistia ha quedat validada ja des de tres òptiques diferents: des del punt de vista dels drets humans, després de l'informe favorable de la Comissió de Venècia, des del punt de vista constitucional, després de la vintena de sentències del Constitucional, i ara des del punt de vista del dret europeu", ha dit en la seua declaració des del Palau de la Moncloa.

"Ja no hi ha dubte, la llei d'amnistia per a la normalització institucional, política i social a Catalunya és constitucional i acord amb el dret europeu", ha emfatitzat Bolaños. El ministre ha dit que el pronunciament posa fi a un debat i ha volgut visibilitzar la normalització de la situació deu anys després de "la crisi" que es va generar arran de l'1 d'octubre del 2017. Bolaños diu que ara l'horitzó queda "aclarit" per a la "plena aplicació" de la norma. El ministre ha dit que la llei ja ha desplegat els seus efectes sobre vora 400 persones, des d'activistes i manifestants fins a forces i cossos de seguretat, però només s'haurà complit plenament quan s'apliquen als líders polítics que van impulsar el procés independentista", ha defensat. "Seria positiu per a tots que esta etapa es recorreguera al més prompte possible", ha desitjat.

El PP: "La decisió no examina la constitucionalitat de la llei"

Per la seua banda, el PP ha puntualitzat en un comunicat que la decisió és "un pas més" en un llarg procés judicial i no examina la constitucionalitat, ni l'oportunitat política, ni dicta una sentència sobre esta norma aprovada pel Parlament fa dos anys. Els populars han expressat el seu "respecte absolut" a una decisió que, segons recalquen, resol únicament els dubtes concrets sobre determinats aspectes del Dret de la Unió que li han plantejat els tribunals espanyols, per la qual cosa ara seran estos els qui l'apliquen d'acord amb esta resolució. El Govern central s'"equivoca" si intenta presentar la sentència com el final d'un debat, han afirmat les fonts del PP.

Dins del PP, el primer a pronunciar-se en primera persona ha sigut l'expresident del govern José María Aznar, que ha dit que "l'agressió sediciosa al dret no ha de quedar impune" i ha avisat que "quan s'ataca la integritat constitucional d'un estat membre, l'agredit és el conjunt del sistema institucional europeu".

Jordi Turull (Junts): És la tercera victòria a Europa sobre este tema

L'advocat de Carles Puigdemont, Gonzalo Boye, ha dit que la sentència, que ha qualificat de "rotunda", "tanca eixe debat absurd que existia". Boye ha dit que les dos sentències donen "un aval rotund" a la llei d'amnistia després de la reforma. "La sentència diu que no valia qualsevol llei d'amnistia, valia una ben feta i en això hem treballat molts", ha argumentat el lletrat. "No hi ha més marge de discussió, ara el que hi ha és assentar-se i aplicar la llei", ha afegit. "Crec que des del punt de vista jurídic ja no hi ha debat", ha conclòs. "Se'ns va dir de tot el 30 de gener del 2024. El TJUE ens ha fet "la millor de les reivindicacions", ha valorat.

"Hui és un dia transcendent, una gran victòria per a Catalunya i per a l'independentisme", ha afegit en el mateix acte Jordi Turull, secretari general de Junts. Turull ha remarcat que es tracta de la tercera victòria a Europa sobre este tema. El dirigent de Junts ha defensat, a més, que hi ha "moltes persones" que ara es podran beneficiar de la llei d'amnistia. "Hui és un gran pas, a Europa ens diuen que ja deurien estar a casa", ha afegit. "L'amnistia és justícia, no és perdó", ha defensat per a després criticar l'existència de jutges "que fan política des de la seua toga". Turull ha conclòs dient que "ja no hi ha excuses" i que el Tribunal Constitucional ha de resoldre "el conflicte" i no pot anar-se'n de vacances sense resoldre el tema.

Oriol Junqueras (ERC): "Ja no hi ha excuses"

El primer a reaccionar ha sigut el líder d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Oriol Junqueras, que ha demanat que s'aplique l'amnistia després de la sentència d'este dijous del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que avala la llei orgànica i establix que s'ajusta a la normativa europea: "Ja no hi ha excuses". En una declaració a la seu d'ERC al costat dels membres de la direcció del partit, ha assegurat que l'amnistia "continua sent una victòria incompleta", i ha sostingut que esta sentència del TJUE evidencia que el debat no és només sobre l'amnistia, sinó també sobre la qualitat democràtica de l'Estat. "Els drets polítics no poden dependre d'una part de la judicatura amb interessos partidistes", ha subratllat el dirigent republicà, i ha afegit que este dijous s'obri una nova etapa després de la resolució de l'Alt Tribunal Europeu.

Salvador Illa: "És hora de mirar cap avant"

Poc després, el president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, ha reclamat l'aplicació "diligent i integral" de la llei d'amnistia per part dels tribunals, ja que "és hora de mirar cap avant". En una declaració institucional a la Galeria Gòtica del Palau de la Generalitat, Illa ha mostrat la seua "satisfacció" per l'aval "clar" del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) a la norma, la qual cosa és "una molt bona notícia" per a Catalunya i per a Espanya.