La Fiscalia obri diligències per la marea de pèl·lets de plàstic a la costa gallega

La Fiscalia de Medi Ambient ha obert diligències per la marea de pèl·lets de plàstic que ha començat a la costa gallega i que s'estén a la resta de comunitats del mar Cantàbric, segons fonts jurídiques.

La unitat especialitzada en medi ambient de la Fiscalia General de l'Estat ha obert diligències d'investigació sobre l'abocament de pèl·lets després d'obrir un expedient de seguiment el 4 de gener.

L'abocament va començar el 8 de desembre després que el contenidor d'un vaixell caiguera enfront de la costa portuguesa, i el primer avís a la Xunta va arribar el 13 del mateix mes.

Què són els pèl·lets?

El pèl·let, també denominat gransa, és la matèria primera amb la qual es fabriquen els productes plàstics. Són polímers que es poden fondre i donar-los la forma que vulguem per a fabricar el producte desitjat, segons dades de l'Associació Nacional d'Industrials de Plàstics.

La manera més habitual de fabricar i distribuir aquesta matèria primera és en forma de boletes. Existeixen diferents tipus de plàstics com el polietilé tereftalat, polietilé o polipropilé entre d'altres.

Aquestes boletes tenen només uns mil·límetres de diàmetre, però són visibles i el diàmetre és més gran que el d'un gra d'arena. Per a evitar que els pèl·lets perjudiquen el medi ambient i per tal d'aprofitar-ne l'ús al màxim, el sector va posar en marxa la iniciativa Operation Clean Sweep, a la qual la indústria espanyola es va adherir el 2016 i que compta amb el suport del Ministeri per a la Transició Ecològica des del 2021.

Com que es tracta d'una iniciativa voluntària, es basa en l'autoavaluació de les empreses, que han de localitzar els punts de les seues instal·lacions en els quals poden produir-se fugides de pèl·lets.

Quins són els riscos d'abocar-los a la mar?

Donada la seua xicoteta grandària, aquests plàstics, disseminats per tota la columna d'aigua, acabaran, amb tota seguretat, sent integrats en les cadenes tròfiques segons Greenpeace. L'organització apunta que aus i peixos poden confondre'ls amb aliments i ingerir-los perquè semblen "ous xicotets".

Aquesta ingesta pot provocar problemes gàstrics en animals —fins i tot la mort— i és fàcil que acaben integrats en la cadena alimentària. A més, és molt probable que es transformen a poc a poc en microplàstics, de manera que afectarien organismes filtradors. Greenpeace ha advertit que aquests components plàstics acaben absorbint uns altres contaminants marins i es fan més perillosos amb el temps.