Expresidents, eurodiputats i familiars: el cas d’espionatge afecta 60 representants del nacionalisme català i basc

Vora seixanta representants del nacionalisme català i basc, amics i familiars han sigut espiats entre el 2017 i el 2020 a través dels seus mòbils. Així ho ha denunciat la plataforma canadenca experta en ciberseguretat, Citizen Lab, després d'una investigació de dos anys. Aquesta investigació recull des de polítics fins a advocats o periodistes. Els seus dispositius haurien sigut infectats per un programa espia conegut com a Pegasus, que permet accedir als missatges i les converses, o activar per control remot la càmera i el micròfon.

Entre els afectats es troben l'actual president de la Generalitat de Calunya, Pere Aragonès, i els expresidents Joaquim Torra i Artur Mas. No apareix Carles Puigdemont, però sí persones del seu entorn com la dona, el germà i el seu advocat, Gonzalo Boye.

També eurodiputats i representants de l'Assemblea Nacional Catalana i d'Òmnium Cultural. Tots ells haurien sigut infectats en dates pròximes al referèndum o en moments clau, com durant reunions o en els instants de produir-se detencions. També afecta Arnaldo Otegi i un altre representant de Bildu. 

Es parla d'espionatge al nacionalisme no només a Espanya, sinó també a Alemanya, França, Bèlgica, Suïssa i Portugal. El conegut com a Catalangate se suma a la investigació d'altres 1.400 afectats entre els quals estan Jeff Bezos, propietari d'Amazon, reporters i activistes de drets humans. Els afectats parlen d'una actuació dels serveis d'intel·ligència del govern espanyol i demanen que s'investigue el cas.

L'empresa creadora del programa espia, NSO Group, ubicada a Israel, afirma que només l'ha venut a agències governamentals per tal de lluitar contra el crim i el terrorisme.

El govern espanyol es desvincula de l’espionatge

Isabel Rodríguez, portaveu del govern espanyol, ha negat la implicació de l’executiu i ha assegurat que no tenen "res a ocultar". Rodríguez ha apuntat que en un context de seguretat nacional "per llei" hi ha "assumptes que han de ser tractats de manera secreta", i el govern central s'até a la llei "en aquestes qüestions".

Fonts de l'executiu apunten que hi ha hagut contactes amb la Generalitat, encara que no entre Sánchez i el president català, Pere Aragonès, per a explicar que no tenen relació amb aquest afer i apunten al fet que qui haja vist vulnerat algun dret acudisca a la justícia, amb la qual el govern espanyol col·laborarà. A més, consideren que les notícies sobre l'espionatge no afecten la convocatòria de la taula de diàleg, que podria convocar-se pròximament atés que hi ha avanços.

Puigdemont i Junqueras anuncien denuncies a l’estat espanyol 

L'expresident de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, ha anunciat que portarà davant la justícia l'executiu central i l'empresa israeliana per aquest cas. També demanaran que s'investigue al Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) i a "totes les entitats espanyoles" vinculades a aquest cas.

La denúncia serà davant un tribunal de Barcelona i també davant les autoritats judicials de Bèlgica, Suïssa, Alemanya, França i Luxemburg, encara que no ha aportat detalls exactes sobre a quina entitat estarà dirigida la querella, que previsiblement es presentarà a partir de la setmana vinent.

Per part seua, i el líder d'Esquerra, Oriol Junqueras, portarà el cas al Parlament Europeu i demanarà un debat urgent sobre el tema en el següent ple de la institució, que se celebrarà a principi de maig a Estrasburg (França).