Educació oferix una pujada salarial als docents de 120 euros per al 2027

La Conselleria d'Educació ha oferit este dilluns als sindicats docents una pujada salarial de 120 euros en el complement específic autonòmic per al pròxim curs, 60 euros el gener del 2027 i de 60 més el juliol del mateix any. La proposta ha arribat en la segona taula negociadora després de la convocatòria de la vaga indefinida del professorat, que s'està celebrant a la seu de la conselleria esta vesprada.

L’esborrany que el departament dirigit per Mari Carmen Ortí ha portat a la taula de negociació, al qual ha tingut accés À Punt, es dividix en huit propostes que contemplen qüestions arreplegades en les reivindicacions dels sindicats: reducció de les ràtios, simplificació burocràtica, plantilles docents, infraestructures educatives, ús i ensenyament del valencià, inclusió educativa, formació professional i condicions laborals del professorat.

A falta de finalitzar la reunió, l’STEPV, sindicat majoritari en el sector, ha indicat que la proposta de Conselleria “encara està molt lluny de les seues exigències sindicals” i que han demanat negociar punt per punt tota la plataforma reivindicativa. Així, han tornat a presentar-los el document amb “les propostes que realment reclama el professorat i la comunitat educativa.

1. Condicions laborals

Pel que fa a l'últim punt de l'esborrany, contempla una pujada salarial de 120 euros en el complement específic autonòmic, que es faria efectiva en dos trams. El primer correspondria a un augment de 60 euros i es faria efectiu el gener del 2027, i el segon seria de 60 més fins a arribar als 120 el juliol del 2027. En este sentit, Educació ha puntualitzat que la proposta econòmica representa un hipotètic increment de 1.680 euros bruts anuals.

2. Reducció de les ràtios

Una altra de les propostes que es contemplen és la reducció progressiva de les ràtios d’ací a 2030, començant per les d’infantil i primària en el curs 2027-2028, que es fixarien en 22 alumnes en el primer cas i “almenys el que establisca reglamentàriament el Ministeri” en el segon. Les ràtios de secundària i batxillerat també dependran del que dictamine el Ministeri i es modificarien en el curs 2028-2029 i 2029-2030, respectivament.

Es tracta d’una proposta similar a la que presentaren en la primera taula, però inclou com a novetats un estudi de la normativa específica dels centres d’infantil de primer cicle i la redacció d’una regulació expressa per als centres amb característiques similars.

3. Simplificació burocràtica i plantilles docents

Pel que fa a la simplificació burocràtica, la Conselleria proposa publicar un decret de simplificació administrativa educativa en el termini màxim de sis mesos des de la firma de l’acord. Una de les mesures que inclouria el decret és el pla de substitució anticipada en primària, segons el qual cada centre educatiu tindria entre un "mig mestre" i un mestre complet addicionals (en funció de les unitats) com a recurs estable de “substitució anticipada”.

Així, en cas d'una baixa, el centre disposarà d’“un recurs addicional que ha d’aprofitar amb autonomia” mentre que, quan les baixes siguen dos o tres, haurà de reorganitzar-se exercint la mateixa autonomia que ja té quan compta amb eixe mestre extra. En este cas, afirma Conselleria, es garantiria la plantilla necessària per a la correcta atenció de l’alumnat mitjançant els procediments ja existents.

En l'esborrany d’Educació també figura una revisió i actualització de l’orde de plantilles seguint les decisions de la comissió de seguiment i una optimització del sistema de substitucions que pare “especial atenció” a les baixes del professorat que atén alumnat amb necessitats especials o de batxillerat.

4. Infraestructures educatives

Quant a les infraestructures educatives, Conselleria proposa posar en marxa un pla director d’infraestructures educatives que incloga un pla de confort tèrmic i un pla d’accessibilitat en els centres educatius. També preveu subvencions als ajuntaments per a millorar els centres educatius de propietat municipal i continuar impulsant el Pla Edificant.

5. Ús i ensenyament del valencià

Les mesures relatives a l’ús i l’ensenyament del valencià comporten un pla de formació del professorat amb especial incidència en les comarques valencianoparlants, un increment de dotació econòmica per a iniciatives de promoció lingüística i l'homologació de la formació en valencià per entitats col·laboradores. En la mateixa línia, també figura la regulació de l’expedició dels certificats de Capacitació en València i el Diploma de Mestre en València, i valorar-los com a mèrits.

6. Inclusió educativa

Respecte a la inclusió educativa, es proposa transferir la competència del personal no docent (PAE) de la Direcció General de Funció Pública, depenent de la Conselleria d'Educació, a la mateixa conselleria amb l’objectiu d’agilitzar la cobertura de personal.

En el mateix sentit, recull la possibilitat d'obrir almenys 150 noves aules UECO (dissenyades per a escolaritzar alumnes amb necessitats educatives especials) durant la legislatura actual, i impulsar les unitats de detecció precoç en salut mental, creades en coordinació amb la Conselleria de Sanitat i que només atenen el sistema educatiu. Altres mesures destacables són desenvolupar el marc normatiu del pla autonòmic de convivència i desenvolupar un pla de benestar docent.

7. Formació professional

Finalment, les mesures sobre formació professional establixen que l’oferta normativa seguisca “criteris objectius”, incorporant-hi les propostes dels Consells Territorials de Formació Professional que s’informaran els docents a través d’una taula tècnica.

Mentre continua la reunió a Conselleria, centenars de docents se n'han concentrat a les portes per a protestar al crit de “Consellera dimissió”. També toquen marxes fúnebres i exigixen que es complisquen les seues demandes.