La crisi de la vivenda dona el colp de gràcia a una legislatura condicionada per la debilitat parlamentària i els casos judicials

La convocatòria anticipada d'eleccions el 29 de novembre posa el punt final a una legislatura complicada política i judicialment. El socialista Pedro Sánchez va aconseguir el suport del Congrés com a president el 16 de novembre de 2026, després de dos intents fallits d'Alberto Núñez Feijó (PP), que liderava la llista més votada el 23-J. Però l'activitat legislativa del govern de coalició entre PSOE i Sumar va encarar des del principi els entrebancs de dependre d'un bloc d'investidura molt heterogeni, amb formacions a dreta i esquerra apegades pel rebuig a l'entrada de l'extrema dreta de Vox en un eventual executiu dels populars.

La controvèrsia per la llei d'amnistia als líders del procés sobiranista de Catalunya va marcar els primers compassos de la legislatura, en què els nacionalistes de Junts han posat en reiterades ocasions el govern contra les cordes, fins que els seus set diputats han consumat el divorci alineant-se amb la bancada de la dreta espanyolista per a tombar els decrets de vivenda.

Les fites de què presumix el govern espanyol, com la bona marxa de l'economia, la baixada de l'atur, la pujada del salari mínim, la revalorització de les pensions, o les mesures per a mitigar l'impacte en la butxaca domèstica i industrial de les guerres d'Ucraïna i l'Orient Mitjà, s'han vist enfosquides per la tensió política i la intensitat judicial al voltant del PSOE i el mateix Sánchez.

Causes judicials contra el PSOE i a l'entorn familiar de Sánchez

Al cas Koldo, que ha dut a l'empresonament per corrupció de l'exministre i exsecretari d'organització del PSOE, José Luis Ábalos, s'han sumat les investigacions sobre el també exsecretari d'organització, Santos Cerdán, l'exmilitant Leire Díez, i el cas Plus Ultra, que esguita l'expresident del govern José Luis Rodríguez Zapatero.

Les causes judicials també s'han cobrat una peça institucional, la del Fiscal General de l'Estat, condemnat per la filtració de l'intent de pacte de la parella de la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, acusat de frau a Hisenda.

En paral·lel, un seguit de processos judicials han envoltat l'entorn personal del president, que el cap de l'executiu i el mateix PSOE consideren casos de lawfare, fabricats per a desgastar-lo. L'obertura de diligències contra la seua dona Begoña Gómez, per tràfic d'influències i corrupció en els negocis, va portar Sánchez retirar-se cinc dies per a reflexionar sobre la seua continuïtat. Mesos després, el germà, David Sánchez, seria jutjat i condemnat a nou anys d'inhabilitació per presumptes irregularitats en l'adjudicació de la seua plaça com a coordinador d'activitats dels conservatoris de Badajoz.

Una dana, la crisi de Ceuta i les guerres internacionals

Però Sánchez també ha hagut de gestionar l'impacte dels conflictes internacionals (Ucraïna, Gaza, Iran), la pressió aranzelària de l'administració del republicà Donald Trump i un desastre natural com la dana del 29 d'octubre de 2024, una catàstrofe que, tot i la tragèdia humana (233 morts), ha esdevingut un nou escenari de conflictivitat política i desgast.

En la recta final de la legislatura, l'executiu ha hagut de fer front a l'entrada massiva de persones migrants a Ceuta, un episodi amb 145 morts que ha fet aflorar les visions contraposades sobre política migratòria a dreta i esquerra i ha proporcionat més carburant per a les crítiques de l'oposició de PP i Vox contra el govern. 

La controvèrsia ha monopolitzat l'actualitat política fins a explotar la crisi de la vivenda. El desnonament de Maricarmen, una anciana de 87 anys, ha fet escalar la tensió latent en la societat per l'augment del preu del lloguer i l'habitatge, i ha forçat una reacció urgent del govern, que ha acabat xocant amb el mur de la dreta, les pressions de Junts i la debilitat parlamentària, fins a precipitar el fi de la legislatura.