La consellera Ortí trau pit amb l'inici del curs escolar i oferix un acord contra els resultants "dolents" de PISA

La consellera d'Educació, Carmen Ortí, ha tret pit de l'inici de curs escolar i de l'aplicació de les primeres mesures resultants dels acords amb part dels sindicats (ANPE i CSIF, però no el majoritàri STEPV) durant la vaga docent, com l'increment de 75 euros en la nòmina de setembre, en una compareixença a petició pròpia, a la comissió de les Corts sobre la matèria. Una intervenció en què ha reconegut com a "molt dolents i sense pal·liatius" els resultats en l'informe PISA (que situa l'alumnat valencià en les últimes posicions), però ha responsabilitzat d'estos resultats l'aplicació que fa fer el govern del Botànic de la llei educativa de l'executiu central, la LOMLOE.

Ortí s'ha mostrat oberta a parlar d'un acord educatiu, que dure més que la legislatura i "pactar pel bé de l'alumnat". Segons ha reclamat "l'escola valenciana no necessita més titulars, necessita estabilitat".

Contra les acusacions d'haver instaurat una policia ideològica per a supervisar la "neutralitat" en la impartició de certs continguts, la consellera ha assegurat que la llibertat de càtedra està garantida, que la inspecció educativa és "neutral" i ho continuarà sent, i que "no es perseguirà ningú". Segons ha defés, les modificacions de la inspecció introduïdes via llei d'acompanyament de pressupostos "no aporten més enllà ni fan res distint" del "deure de neutralitat" que marca l'estatut de l'empleat públic.

Ortí que ha afirmat que l'escola valenciana "no hauria de ser un camp de batalla", també ha destacat que no retiraran el recurs davant el Tribunal Suprem pel Pla Edificant, després que el Tribunal Superior de Justícia s'haja pronunciat contra la petició del Consell. La titular d'Educació l'ha justificat en el compromís de 65 milions en obres educatives que l'anterior govern del Botànic va signar en el temps de descompte, mentre l'oposició l'ha recordat que eixe recurs manté en l'aire reformes com la de l'IES de Benicarló. Ha matisat que no s'ha impugnat cap obra sinó la "delegació de competències".

En l'arribada de la consellera a les Corts s'han viscut moments de tensió precisament per este recurs. Representants dels sindicats de l'ensenyament i de municipis que reivindiquen la construcció de centres escolars del paralitzat Pla Edificant, han increpat la consellera des dels corredors. No se'ls ha permés accedir a la sala, però han esperat la consellera fora, acompanyats per alguns diputats.

L'esquerra l'acusa de "perseguir" el professorat i "degradar" l'educació pública

Ja dins la sala, l'oposició ha acusat Ortí de "maquillar" les xifres i proposar un relat triomfalista contrari a la realitat. PSPV i Compromís han reclamat la dimissió de la consellera per la "degradació" de l'educació pública, el "bloqueig" d'infraestructures educatives o la creació de la "policia educativa per a perseguir" els docents que mantenen les seues protestes. Vox ha opinat que té "notable marge de millora" com eliminar els continguts de caràcter "ideològic i doctrinal" i apostar per eliminar els menús halal dels col·legis. El PP ha demanat Ortí que seguisca així i ha criticat que l'esquerra "demana mesures que critica quan es posen en marxa".

La consellera ha qüestionat la posició de l'esquerra, per la "impaciència" de "voler-ho tot ja" i no haver resolt els problemes en l'etapa del Botànic, cas de les mesures de confort tècnic, en què ha presentat un pla a quatre anys. "No es pot resoldre en un curs tot el que es va deixar de fer fa 20 anys", ha manifestat Ortí. Si bé ha admés retards en alguns projectes, com la reducció de les ràtios que es trasllada al pròxim curs, ha assegurat que "no perdrà un minut" en valorar la dimissió, i ha assegurat que continuarà parlant amb els docents per a arribar a tants acords "com es puga".

El diputat José Luis Lorenz (PSOE) ha situat el model educatiu del Consell en l'objectiu de "deteriorar el públic" perquè la part privada guanye pes, com assegura que està passant a marxes formades en l'FP. Contra les noves mesures d'inspecció ha defés que l'educació "no necessita control ideològic" ni "propaganda", sinó "ciència i convivència".

El diputat de Compromís Gerard Fullana li ha demanat que "deixe de perseguir el professorat", ha criticat durament la "lectura partidista" de PISA i ha culpabilitzat de part problemes vigents l'anterior titular d'Educació, José Luis Rovira. Alhora, ha criticat el "bloqueig" a infraestructures del Pla Edificant, de què assegura que només s'estan construint les projectades en temps del Botànic, i l'impuls de les hores de religió en el "prime time educatiu".

Els tribunals docents denunciaran al Síndic de Greuges que fa 420 dies que no cobren

També este divendres membres de nombrosos tribunals de les oposicions docents celebrades en 2025 en la Comunitat Valenciana han denunciat este divendres que continuen sense percebre la remuneració corresponent al treball exercit, de caràcter obligatori, més de 420 dies després.

El col·lectiu indica que la Conselleria no ha efectuat cap pagament durant els mesos d'agost i setembre i traslladarà les seues queixes al Síndic de Greuges, segons han informat en un comunicat. Des de la Conselleria indiquen que s'ha pagat el 65% dels imports i el pagament s'ha représ una vegada s'han aprovat els pressupostos de la Generalitat.

No obstant això, els membres dels tribunals asseguren que no se'ls han abonat les quantitats compromeses per una labor extraordinària i obligatòria que es va prolongar durant els mesos de maig, juny i juliol de 2025, una situació "insostenible" i que "incomplix" les obligacions de l'administració.