La campanya electoral i acusacions de corrupció sobrevolen la sessió de control a les Corts

Les Corts han acollit este dimecres una sessió de control al president de la Generalitat en un clima ja completament preelectoral. Més que una fiscalització a Juanfran Pérez Llorca el seu Consell, a l'hemicicle ha centrat el protagonisme la cita amb les urnes per als pròxims comicis generals, el 29 de novembre.

Des de l'oposició, el PSPV i Compromís han tornat a traure a primera línia la presumpta corrupció que esguitaria el mandatari autonòmic i que es relata en el suposat dossier que, diu el PSPV, figura en poder de la direcció nacional del PP, i que han tractat d'usar com una arma contra a ell. El síndic socialista, José Muñoz, ha considerat que Pérez Llorca ha sigut "incapaç de demostrar que els fets tan greus que es relaten en el dossier són falsos", per la qual cosa hauria de dimitir i estalviar-los "la vergonya" als valencians de "tornar a tindre un president acorralat per la presumpta corrupció".

Segons ha acusat, el document reflectix que 22 dies abans de ser investit president valencià Pérez Llorca va signar un paper que "li donaria a la seua família una plusvàlua de 4,1 milions d'euros", així com una operació urbanística adquirida per una empresa en la qual figura com apoderat i "voria revaloritzats els seus terrenys en 620.000 euros" gràcies a un decret que va signar quan era l'alcalde de Finestrat.

També el síndic de Compromís, Joan Baldoví, ha destacat que el popular encara no ha sigut confirmat com a candidat a la Presidència de la Generalitat, segurament perquè la direcció nacional del PP està "estudiant" eixe dossier.

En resposta, el cap del Consell ha afirmat estar "completament tranquil" sobre el suposat dossier referit a ell i a membres del seu Consell, per la qual cosa ha tornat a convidar els socialistes a acudir a la Fiscalia si consideren que hi ha "alguna infracció". A més, ha contraatacat referint-se a les anomenades "clavegueres del PSOE", el cas Leire o el cas Zapatero, que s'investiguen actualment als tribunals: "Per alguna cosa la corrupció a Espanya només té un nom, el del PSOE, perquè representen el més repugnant de la política", els ha amollat.

En el torn de Compromís, Baldoví ha criticat que no se celebre ple de les Corts fins passats 25 dies per a evitar coincidir amb el segon aniversari de la dana, ha remarcat, "per la gestió negligent d'este Consell". "Per què? Hi ha un motiu clar: no teniu la consciència tranquil·la", li ha dit el síndic de la coalició nacionalista, que ha retret també que el PP "premie" l'expresident Carlos Mazón, "eixe tio que estava en El Ventorro" i no "on li tocava".

El president ha replicat acusant Compromís d'estar preocupats "pel seient" i per continuar "posant a dit tots els seus amics", perquè "són uns cínics", i ha defensat que "la verdadera prioritat nacional" a Espanya és "tirar Pedro Sánchez al carrer" i tindre "un govern seriós" i "compromés amb els valencians". "Cap polític decent estaria fent costat a Pedro Sánchez a canvi de res, com vosté i el seu partit", els ha recriminat.

"Prioritat nacional" en ajudes autonòmiques

Sobre l'altra prioritat nacional, la que reivindica Vox i que el PP emmarca en la defensa de l'arrelament, s'ha parlat també a l'hemicicle, igual que de vivenda. El síndic del soci parlamentari del Consell, José María Llanos ha preguntat Pérez Llorca com està aplicant la prioritat nacional a la Comunitat Valenciana i ha recordat que este principi forma part dels pressupostos de la Generalitat i ha d'aplicar-se en vivenda i en servicis socials. Per a Llanos, "jugar a ser solidari amb els de fora quan els espanyols manquen de tota base material d'existència digna és una forma terrible de ser insolidari amb els nostres i fins i tot amb els que han vingut a treballar legalment". Així, ha denunciat la situació "d'avassallament i d'abandó dels nacionals".

Pérez Llorca ha explicat tant la modificació de la Renda Valenciana d'Inclusió, que entra en vigor dilluns que ve, com de la llei de vivenda social, inclouran "l'arrelament i el veïnatge" per a accedir a estos recursos públics. En concret, la prestació inclusiva aplicarà el criteri amb dos mesures: l'empadronament durant els tres anys anteriors a la sol·licitud i que qui tinga menors al càrrec haurà de garantir l'escolarització, al mateix temps que es reforçarà el compromís actiu amb la cerca d'ocupació, promovent així "la cultura d'esforç".