Camarero critica que el govern central envie 571 menors i 7,4 milions d’euros, quan el cost real serà de 45,5 milions

El govern espanyol pretén derivar a la Comunitat Valenciana 571 menors estrangers no acompanyats, els denominats MENA, i compensar-ho amb una dotació econòmica de 7,4 milions d’euros durant els primers tres mesos. Este import queda lluny dels 218 euros diaris que costa atendre cadascun d’estos menors i que tindria un cost real de 45,5 milions d’euros, segons les estimacions de la vicepresidenta del Consell i titular de Servicis Socials, Susana Camarero. Justificava, a més, la saturació que ja presenta el sistema valencià d’atenció a menors, que ja està al 160%. “No caben més xiquets, tenim el sistema al 160%”, aclaria.

Eren les declaracions de Camarero este dijous, la jornada en què, inicialment, estava previst celebrar la conferència sectorial d’infància, a la qual estaven convocades les comunitats autònomes i la ministra de Joventut, Sira Rego. Finalment, no s’ha celebrat perquè els representants autonòmics de les regions governades pel PP no hi han acudit i, per tant, este fòrum no tenia quòrum suficient. La Comunitat Valenciana ha sigut una de les que no s’ha presentat a la trobada.

En esta reunió, que Camarero ha qualificat d’“il·legal, inconstitucional i irresponsable”, està previst abordar el trasllat de vora 3.000 menors no acompanyats, que actualment estan a les Canàries, Ceuta i Melilla, a altres autonomies de la Península. En el cas de la Comunitat Valenciana, s’ha determinat que han de ser 571 menors.

La vicepresidenta del govern valencià es preguntava d’on traurà la Generalitat els diners que falten per a cobrir els 218 euros diaris que costa atendre cada menor no acompanyat. “D’on els traem? De la dependència”, es qüestionava.

Per a la vicepresidenta del Consell, per a qui “el govern espanyol intenta usar els menors no sols com a mercaderia, sinó com a cortina de fum perquè no es parle dels casos de corrupció que envolten a Sánchez”, el repartiment que vol fer l’executiu central es fa sense consens. “No hi ha cap urgència per a fer-ho sense coordinació”, afegia. “El repartiment és injustificat”, remarcava la consellera abans de visitar el Centre d’Atenció Temporal d’Estrangers València al Mar.

Repartiment a partir d'agost

La titular de Servicis Socials lamentava la falta de previsió en el repartiment dels menors. Per ara, la Comunitat Valenciana sap que rebrà un primer contingent de 571 menors. La ministra d’Infància ha confirmat, després de suspendre’s la conferència sectorial d’este dijous, que el repartiment previst de menors continua avant. De fet, es farà efectiu a partir del 28 d’agost.

La Comunitat Valenciana serà una de les autonomies que més en rebrà, per darrere de Madrid i Andalusia, mentre que unes altres, com ara el País Basc i Catalunya, a penes en rebran unes desenes. La consellera es preguntava quines són les previsions futures de repartiment: “No sabem ni quan, ni quants, ni en què condicions, ni les edats... Som una comunitat solidària, però responsable”, aclaria.

El màxim i únic responsable de deshumanitzar xiquets i xiquetes és el PP Pilar Bernabé - Delegada del govern a la Comunitat Valenciana

Bernabé acusa el PP de "deshumanitzar" els menors migrants

Davant de la postura del Consell respecte al repartiment de migrants i d’altres autonomies governades també pel PP, la delegada del govern en la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé, els ha acusat de “deshumanitzar” els menors migrants en rebutjar el repartiment proposat pel Ministeri d'Infància. Bernabé, que integra l'executiva del PSOE, considera “incomprensible” la decisió del PP.

“Ací, el màxim i únic responsable de deshumanitzar xiquets i xiquetes és el PP. Ja no caben eixes floritures i excuses de posar d’escut a Vox, com a argument per a dir que és que ells han de seguir pels seus pactes electorals o pressupostaris”, ha recalcat, i ha recordat que es tracta de xiquets que “patixen el més terrible”.

“A més, en una comunitat autònoma dirigida per un president que demana als seus propis companys de partit que els ajuden", ha afegit en al·lusió al cap del Consell, Carlos Mazón. Al seu judici, és una situació "terrible i lamentable”. “Les garanties legals estan, existixen i farem que es complisquen. Només faltaria”, apuntava.