Calviño deslliga la pèrdua de la presidència l'Eurogrup amb la negociació del fons europeu

La vicepresidenta tercera del govern espanyol i ministra d'Assumptes Econòmics i per a la Transformació Digital, Nadia Calviño, ha restat importància a la pèrdua de la batalla per la presidència de l'Eurogrup, perquè "són coses que passen", i ho ha deslligat de possibles dificultats a l'hora de negociar els fons europeus de reconstrucció. Calviño ha justificat la derrota en el fet que Espanya "tenia aparaulats almenys deu vots", però algun ministre va canviar d'idea en l'últim moment. Els 19 països membres anaren a una segona votació i la vicepresidenta espanyola va perdre per només un vot davant el candidat irlandés Paschal Donohoe.

"Al final, algun dels ministres no va fer el que havia dit que anava a fer", ha afirmat la vicepresidenta. Calviño ha afegit que "aquestes coses passen" i que el govern espanyol sabia des del principi que aconseguir la presidència de l'Eurogrup "anava a ser una lluita complicada".

A pesar d'eixir com a favorita, amb el suport anunciat de tres de les grans economies de la zona euro, Alemanya, França i Itàlia, Calviño no es convertirà finalment en la primera dona a presidir l'Eurogrup, l'òrgan que reuneix els ministres de la zona euro.

Calviño ha indicat que Espanya partia amb "importants desavantatges" perquè hi ha una majoria de governs del Partit Popular a Europa. A més, ha recordat que ja es venia d'una presidència d'un país del sud i "no hi ha hagut mai una presidència d'un país gran precisament perquè el sistema de vot dona més pes als països xicotets", ha argumentat.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha lamentat la derrota mentre que el Partit Popular ho veu com un clar fracàs de Sánchez a Brussel·les. El resultat és un colp a la posició dels països del sud d'Europa que lluiten pels fons per a la reconstrucció.

A partir del 13 de juliol, Paschal Donohoe té al davant dos anys i mig com a portaveu dels ministres europeus de finances en un organisme que pot ser clau en un moment en què Brussel·les negocia, entre altres, el fons de recuperació per la crisi de la Covid-19.